Pujar i baixar són verbs normalment (no sempre) intransitius, és a dir, que no admeten el complement d’objecte directe; per dir-ho de manera menys acadèmica, no hi ha res (cap cosa ni cap persona) que sigui pujat o baixat:
Ahir vaig pujar al campanar. En ple agost vam pujar dalt de l’Aneto. Mira com puja en aquell arbre, la nena…! Aquest camí puja molt… Van baixar del quart pis al carrer en trenta segons. L’estel anava baixant perquè no feia prou vent. Guaita que ple que baixa, el torrent, entre les roques…!
Fixeu-vos que en cap cas no hi ha res que sigui pujat o baixat: el que puja o baixa sempre és el subjecte (jo, nosaltres, la nena, aquest camí, ells o elles, l’estel, el torrent). Per això diem que són verbs intransitius. Compareu aquests exemples amb els següents (tant els uns com els altres, inspirats en els que dona el DIEC2):
Els veïns del tercer han pujat els mobles a les golfes. Aquesta paret, l’hem de pujar encara un metre. La meva germana ha estat sola a pujar els fills. La canalla baixa els esglaons de quatre en quatre; em fan patir… El primer classificat va baixar el darrer tram en cinc minuts. Nens, ajudeu-me a baixar les cadires al jardí, si us plau.
Qui ha pujat?, els veïns del tercer; què han pujat?, els mobles. Qui baixa?, la canalla; quina cosa és baixada?, els esglaons. Proveu de fer el mateix amb les altres frases d’exemple: els verbs són transitius, perquè en totes hi ha, a més del subjecte, alguna cosa que és pujada o baixada (l’objecte directe).
Però vaja, fins aquí només hem reflexionat sobre com utilitzem aquests verbs, cosa que sempre fem bé. En canvi, apujar (fer ascendir a un nivell més alt, a un grau d’intensitat superior) i abaixar (fer descendir a un nivell més baix, a un grau d’intensitat inferior) ja presenten alguna complicació més (res, poca cosa): Quan digui tres, apugeu els braços! Si tens calor, apuja’t les mànigues. Apujaré la calefacció, que encara tinc fred. No apugis tant la ràdio, que em molesta. S’han tornat a apujar els preus. Ja n’estem tips, d’haver d’abaixar el cap…! Per què t’abaixes el coll de l’abric? Abaixa els ulls, no siguis tan impertinent… Abaixeu la persiana, que entra massa sol.
Fixeu-vos que amb apujar/abaixar no transportem res ni més amunt ni més avall i, en canvi, amb pujar/baixar, sí: apujar la ràdio / pujar la ràdio vella a les golfes, abaixar la persiana / desmuntem la persiana i baixem-la al carrer perquè se l’emportin, han apujat els preus (transitiu) / els preus sempre pugen (intransitiu), etc.
No podem abaixar la guàrdia…
