Avui en dia veiem quines són les apostes d’alguns establiments de casa nostra. Molts són els que juguen una dura lluita pels preus, ja que pensen que baixant preus poden augmentar vendes i treure rendibilitat de la seva proposta arriscada, però segurament hi haurà algun establiment o cadena amb qui no podran competir; llavors es veuen abocats a una política sense sortida. Al cap d’un temps, si la cosa no millora, pots veure el cartell “En venda” o “En traspàs”.
Hi ha altres establiments que aposten directament per la qualitat i que intenten demostrar als seus clients que el preu és el menys important de la seva oferta, perquè es basen en el valor del seu producte. Possiblement aquests arriscats comerciants poden tenir molta més sort en el nostre mercat perquè hi ha un volum de gent de la nostra societat, que no és el més ampli, però sí el més fidel, que quan va al carrer a comprar prioritza la qualitat sense cap tipus de dubte.
Jo això ho tinc molt comprovat en el món de les fleques. Hi ha grans superfícies on amb un euro et pots comprar tres barres de quart i no són dolentes. Aleshores, si el petit comerciant de barri juga a aquest joc, està perdut. El que ha de fer és treballar la qualitat, la varietat, els nous productes, tenir una oferta com si fos la millor del món, encara que potser és de les més cares.
Aquests establiments compten amb uns clients fidels que aniran, dia sí, dia també, a comprar el pa a unes fleques que ofereixen un ampli ventall de productes de qualitat i amb gust molt millor que els altres, encara que el preu es dupliqui o tripliqui, però el seu poder no està en la lluita de preus sinó en la qualitat. Ningú pot competir amb ells en aquest terreny. Això també ha passat en el món del vi, però ara el que es porta no és tenir una gran producció, sinó que sigui bona. Aquesta lliçó ens ha costat d’aprendre.
