Això de l’envelliment ens queda molt lluny… quines ganes d’amargar-te la vida rumiant-hi!”, em comenta una persona que tot just acaba d’arribar a la cinquantena. I, ves per on, lluny de compartir aquest parer, jo penso i sento que ja fa temps que m’hi hauria d’haver posat: que tot aprenent i reflexionant sobre com vull envellir, estic contribuint a la possibilitat –si les circumstàncies m’ho permeten– de gaudir d’un procés vital més coherent, qualitatiu i satisfactori. I no m’aturo aquí, sinó que em venen ganes d’anar més enllà i és així com acabo per ser conscient que necessito que m’ajudin a entendre què és això d’envellir per, d’aquesta forma, gestionar-ho millor. De manera que busco als experts, que disposen d’eines, criteris i recursos; als professionals, provinents de diferents disciplines; i als ciutadans, amb el seu bagatge personal perquè m’il·lustrin amb els seus coneixements i experiències.
L’envelliment és cosa de tots perquè tots plegats estem immersos en un procés inexorable que comença, justament, el moment en què naixem. Per això es considera des de molt diferents àmbits que cal apropar-s’hi amb una mirada intergeneracional, és a dir, que inclogui a individus de totes les edats. Es tracta, doncs, d’un desenvolupament vital més o menys extens durant el qual tots i cadascun de nosaltres tenim l’oportunitat d’anar aportant-hi la nostra pròpia visió del que és la qualitat de vida. Però… què és qualitat de vida? Doncs jo diria que la constitueixen tots aquells valors que ens fan l’existència més rica i estupenda. Això sí, a partir del moment en què ja tenim cobertes les nostres necessitats més bàsiques.
Sembla una tasca senzilla… però no ho és en absolut i això genera certa inquietud entre un bon nombre de persones. Mai com avui dia s’havia comptat amb tantes opcions a l’hora d’incorporar qualitat a la nostra vida. Saber què està passant en el món, a què podem tenir accés i decidir pel que fa a què ens convé per estar millor en cada moment és tota una odissea. I, és clar, mai com avui havíem pogut triar entre tants estímuls a l’hora de crear el nostre propi envelliment. Com més aviat comencem enginyant-se-les –des de ben joves, si pot ser–, més aviat sabrem quins camins són els més favorables per circular-hi i, en conseqüència, podrem gaudir més de cada etapa.
