Hem d’escoltar el nostre interior i actuar en conseqüència, a vegades la vida ens posa a prova, ens planteja situacions que ens porten al límit i superen les nostres capacitats i ens qüestionem si tenim la força i la voluntat necessàries per continuar endavant.
Molt sovint són pensaments procedents del passat, o d’expectatives d’un futur millor, però tots ens aboquen a tenir una emoció. Aquests tipus de pensaments determinen com veiem el món, i com ens sentim, en tots els àmbits de la nostra vida, però és en el dol quan és molt més evident.
Quan estem immersos en el pensament del dolor, estem revivint el passat examinant tots els fets que van formar-ne part, analitzant i jutjant si tot va ser com havia de ser. En el futur, enyorem tot allò que no podrà ser, que no es podrà viure i compartir, o com podrem continuar endavant.
Els pensaments els creem nosaltres, i només nosaltres podem canviar-los. A mesura que ens anem fent més conscients de com pensem, què pensem i, en conseqüència, com sentim i actuem, podem anar decidint si ens cal, o no, canviar la nostra manera de pensar. Però la responsabilitat de com ens sentim és nostra.
Quan la nostra ment i la nostra atenció estan en present, cap pensament del passat o del futur pot existir, perquè el cervell és una eina molt eficient i poderosa, però no pot pensar i estar atenta a dues coses alhora. El futur està per escriure i ningú no ens ha assegurat que serem aquí per veure-ho, i el passat, malauradament, no podem modificar-lo.
Així doncs, és el present l’única cosa real que tenim i que ens pot salvar del monstre dels pensaments dolorosos. És importantíssim adonar-nos que és en el present on té lloc tot allò que ens succeeix a la vida, sigui bo o dolent, les coses són com són, i no tal com nosaltres volem, o ens agradaria que fossin. És important, doncs, mantenir l’atenció en el moment present, en el que estem vivint en aquest precís moment, perquè aquest és l’únic moment real, “el present”.
En dol és positiu gradualment entrar en el dolor i manifestar les emocions obertament, però a vegades la nostra ment crea veritables monstres de pensaments estèrils, que ens roben l’energia i en produeixen confusió mental. Molts fins i tot ens desconnecten de la realitat i anem per la vida amb el pilot automàtic, distrets en els pensaments de passat o de futur i deixant passar el present, l’únic realment important; la nostra vida.
