Sempre feia aquesta pregunta als meus alumnes, quan tocava. Havien d’investigar la resposta i portar-la a la classe següent. Com que en parlaven a casa, les primeres respostes sempre solien ser els diners. Però jo –adoctrinador de mena– els deia que no, que allò era una qüestió política, i que jo els demanava una resposta lingüística. No sé què em podria passar, avui en dia, per una atrocitat així…
Eren els petons, òbviament. Com en tants altres casos, en català els fem, en castellà los dan. O els fèiem, perquè, tal com van les coses, costa més sentir algú que faci petons que no pas trobar un català a Tossa, que deia el Capri. Eren altres temps…
Va, nen fes un petó a l’àvia! Li va fer dos petons que van ressonar per tota la sala… Els francesos se solen fer tres petons, quan se saluden.
No és cert que ens costi de donar, als catalans, però sí que és ben cert que cada vegada donem més coses que no hauríem de donar. Per exemple, Ostres, ja toquen les cinc! (no pas donen les cinc).
Si en voleu més casos, només cal que consulteu la fitxa 6814/3 de l’Optimot; i –no cal dir-ho– el Nou diccionari auxiliar de J. Ruaix. Us en selecciono alguns exemples, malgrat que les frases de context són meves:
Vam anar a fer un volt (no a donar un volt). Divendres que ve fan una pel·lícula molt bona, al Canal 33 (no donen). Em fa la impressió que plourà (no em dona). Em puc canviar de lloc? Va, afanya’t! (no dona’t pressa). Els caragols em fan fàstic (no em donen).
N’hi ha per donar i per vendre (i mai més ben dit). He triat els fenòmens que considero més estesos i més arrelats, és a dir, més preocupants. I acabaré afegint-n’hi un altre que, a part que em fa emmalaltir, corre com la pólvora; primer en poso la forma incorrecta:
Dona-li al retorn! Hem de dir: Toca el retorn! O: Pitja el retorn! I, fins i tot, ja podem clicar al retorn. Noteu que hem de dir-ne tecla de retorn, tecla d’introducció o del retorn, traduint l’anglès return.
Un altre, que proporciona Ruaix: Dona-li amb el martell. Hem de dir: Pica-hi amb el martell.
Dona-li fort! Hem de dir: Pega’l fort! Fot-li fort! Fins i tot: Da-li. Recordem que el verb donar té el sinònim, defectiu, dar.
Senyoreta, el Marc m’ha donat amb el regle! Hem de dir (per bé que seria millor no haver de dir res): …m’ha pegat amb el regle!
Tot donant gràcies a Déu –que ens ho conservi, però que no ens ho augmenti–, donem la sessió per acabada i donem-nos per satisfets.
