La setmana en què se celebra el 80è aniversari de l’alliberament d’Auschwitz –el camp de concentració i extermini nazi més gran de la història–, un estudi ha deixat palès que la memòria de l’Holocaust es troba en risc de desaparèixer. Segons un informe publicat per la Conferència sobre reivindicacions materials jueus contra Alemanya, el 46% dels joves entre 18 i 29 anys afirmen que no han sentit parlar mai de l’Holocaust, mentre que el 48% dels enquestats han estat incapaços de dir el nom de cap dels més de 40.000 camps d’extermini establerts durant la Segona Guerra Mundial. Encara és més preocupant, però, aquesta dada: els sondejats assenyalen que la xifra de jueus assassinats (uns sis milions) s’ha exagerat al llarg de la història.
No cal anar, però, a mirar informes fets per organitzacions internacionals per adonar-se del passotisme de l’adolescència, un fenomen que sembla no tenir sostre. El programa Els teloners de RAC1 també s’ha fet ressò de l’enquesta que avui ha donat peu a aquest editorial. En aquest cas, el còmic cunitenc Guillem Estadella va desplaçar-se a la zona universitària de Barcelona per posar a prova els coneixements dels estudiants. “Què és l’Holocaust?”, va preguntar l’humorista a un grup de joves d’uns vint anys. “Lo de Harry Potter, no?”, va contestar un d’ells. Aquest estudiant (que està cursant un grau universitari) acabava de confondre el genocidi més atroç de la història de la humanitat amb un objecte màgic de l’univers de J. K. Rowling. El seu col·lega ho va arreglar: “Es lo de que se quemaban unas personas en unas fábricas porque les caían mal”. Val més callar.
Aquestes llacunes alarmants en el coneixement, especialment entre les generacions més joves, són el motiu principal pel qual l’extrema dreta està guanyant terreny. Per això cal posar el focus de manera imminent en el sistema educatiu i subratllar la importància crítica d’educar els joves sobre les conseqüències de l’odi sense control i la intolerància. Al currículum escolar se li suma un altre problema: la pèrdua de supervivents. El “jo hi era” com a resposta a les mentides de la ultradreta –que tendeix a amagar la història sota el paraigua de l’exageració– s’està perdent. L’escenari internacional més pròxim ens deixa orfes de supervivents i ens porta fins a una cruïlla crítica i irreversible. Però si ells no hi són, hauran de ser els activistes, els veïns, els antifeixistes, les entitats i, en definitiva, els demòcrates, els encarregats d’agafar el seu testimoni i continuar amb la lluita.
