Els Reis d’Orient van deixar a casa un Scalextric pel meu fill. Una joguina que va portar-li felicitat a ell i, no puc pas negar-ho, també a mi. Tant que vaig penjar una foto a les xarxes socials. Des que em van dir que el meu fill seria un nen que esperava aquest moment, resava la llegenda a la foto.
Al cap de poc tot d’amigues em deien que les nenes també jugaven a l’Scalextric, que elles també hi havien jugat quan eren petites o que si tingués una filla també podria haver-ne demanat un. La meva primera idea va ser que no n’hi havia per tant, perquè a més a més era cert que el dia que ens van dir que seria nen vaig fer aquella broma. Intentava justificar-me.
No n’hi ha per tant perquè la broma té cinc anys i no ho feia amb mala intenció, i no em considero masclista. No n’hi ha per tant però van ser tres dones les que van haver de dir-m’ho. Fins que em vaig adonar que el problema era que m’agradava molt poc que em fessin adonar del comentari masclista que havia fet. Vaig dir que tenien raó i que ho editava, però seguia pensant que en un dia com el de Reis no calia la “bronca” que m’havia emportat.
Però la veritat és que tal com anava fent aquestes reflexions m’adonava que sí que n’hi havia per tant. Perquè el problema era aquest. El problema és que jo, que veig els masclistes i els censuro, que penso que no ho soc i que intento no ser-ho, potser sense mala intenció i tot recordant un acudit de fa cinc anys havia penjat un comentari masclista. I amb tota la normalitat del món.
I és que no es tracta de dir que no ets masclista, no es tracta només d’adonar-te quan ho ets o de no deixar anar barbaritats que degraden les dones; es tracta també dels comentaris diaris, de les bromes sense sentit, del comentari involuntari que fem sense mala intenció però que forma part del nostre dia a dia. I suposo, només suposo perquè tinc la sort de ser un home i no haver patit masclisme, que per això a vegades s’enfaden tant “sense raó”. Perquè en tenen i en tenen molta. I per això un dia de Reis et trobes tres comentaris que et recorden el teu masclisme i quan penses que tampoc n’hi ha per tant estàs de nou errant. Perquè sí que n’hi ha per tant, i per molt més, mentre no siguem conscients de tot el que ens queda per fer per parlar d’igualtat. Tenen raó, tota la raó, i n’hi ha per tant i per molt.
