No us ha passat mai d’anar pel carrer exhibint un somriure a la cara i que algunes de les persones amb les quals us aneu creuant, encara i que no us coneguin de res, reaccionin també somrient o bé mirant-vos encuriosides? Doncs si no ho heu provat mai, us animo a fer-ho per tal d’observar què passa. Personalment, sempre que ho he posat en pràctica de manera conscient m’he vist agradablement sorpresa per una mena de corrent de simpatia general.
Avui dia, que gairebé tot té un preu, és gratificant pensar que un somriure no costa diners. De fet, per molt que somriguis, el teu particular magatzem de somriures no nota una pèrdua d’existències perquè –us diré un secret– no s’acaben mai per molts que en facis. I si a més ens hi fixem una mica, ens anirem adonant que aquest gest té un impacte, generalment positiu, en els que ens envolten i els predisposa, d’alguna manera, a relacionar-se amb nosaltres des d’una actitud més desenfadada.
Sens dubte, una quotidianitat farcida de somriures ajuda que tot allò que duem a terme o experimenten dia a dia tingui un caire menys rutinari i monòton i, és clar, que la nostra realitat sigui més cordial a tots nivells. El cert és que quan ens veiem empesos a situacions difícils, incòmodes o fins i tot compromeses, i optem per desplegar un somriure, es pot contribuir a destensar, amortir o, encara més, donar un gir a les circumstàncies.
I és que al cap i a la fi, com he après darrerament, en el context en el qual es fa més necessari desplegar somriures a dojo –procurant no estar-se’n de res– és amb els que aprecies i estimes, evitant que massa sovint acabin rebent els efectes derivats dels nostres problemes, així com les conseqüències de tot allò que ens preocupa.
