Reconec que aquesta també va ser la meva pregunta quan, ja fa alguns anys, em van convidar a formar part d’un col·lectiu d’autors i autores del Penedès que, justament, duu el nom de Mir Geribert (segle XI), una de les figures històriques senyeres del Penedès medieval, que s’acabarà fent popular si se’ns encomana l’entusiasme amb què saben parlar-ne bons coneixedors com en Bienve Moya i en Josep Tort Miralles.
Ambdós han escrit i publicat una obra teatral, un retaule –el Retaule de Mir Geribert, príncep d’Olèrdola o el comtat del Penedès, Crisol Edicions, primera edició febrer 2024– amb la fi que puguem conèixer-ne la història d’una manera plàstica i entretinguda. Vegem la presentació que en fa Cicerone, un dels personatges de l’obra: “Mir Geribert va tenir un gran somni, edificar un comtat d’Olèrdola o del Penedès. Però el curs de la història de la Humanitat va actuar en contra d’ell”. Mort a Tortosa el 1060, Mir Geribert, fill del vescomte Geribert de Barcelona i d’Ermengarda de Barcelona, era net per línia materna del comte Borrell II. Va ser un noble català del Penedès que es titulà príncep d’Olèrdola. Es convertí en el cap de la revolta d’una part de la noblesa catalana contra el comte de Barcelona, Ramon Berenguer I.
En el Retaule, l’abat Oliba, del monestir de Santes Creus, pregunta a en Mir Geribert per què es va posar en contra del seu senyor natural, el comte de Barcelona, tot titulant-se Príncep d’Olèrdola. Respon en Mir: “Els homes de la Marca, els que vam arriscar la nostra vida i hisenda per conquerir als sarraïns les terres que avui ens pertanyen per dret d’aprisió i conquesta, m’han honorat amb l’apel·latiu de principal entre ells. Només això, i res més que això, significa aquest títol, príncep”.
Més endavant, fa una crida: “A veure vassalls meus, homes d’Olèrdola i dels castells del Penedès: de Sant Martí, de Subirats, de Castellví, de Ribes i del puig de les Sitges i la Geltrú, de l’Eramprunyà i Cubelles, qui de vosaltres s’enrolarà en aquesta host per partir de croada(…)?” I al final, conclou: “Jo i els pròcers de les noves terres de la Marca del Penedès hem albirat el miratge d’un nou comtat, el que hauria d’encapçalar Sanç Berenguer. Però la quimera no ha estat possible.”
Confiem, doncs, que aquest Retaule ajudi a entendre i difondre la història del Penedès a tota la gent que hi vivim, hi escrivim i en gaudim.
