Aquesta és la gran pregunta que s’ha de resoldre. Saber quin és el perfil de persones que ompliran els nostres teatres i auditoris. A partir d’aquí, hem de treballar per potenciar que aquest públic fidel no deixi les seves obligacions vilatanes i ens ompli sempre totes les funcions que portem a terme.
Algun ajuntament de casa nostra ho té molt clar i sap que les padrines, a partir dels 60 anys, són les que compliran aquesta tasca social i cultural al seu municipi. Llavors hem d’afavorir aquest públic necessari. Com ho hem de fer, per treballar aquest sector social? Primer de tot, malgrat tenir pàgina web en funcionament que et permet vendre entrades on-line, hem d’obrir la finestreta un parell o tres de dies abans que a la xarxa perquè la gent que vulgui comprar l’entrada en persona ho faci. No sigui que faci dues hores de cua i algun espavilat internauta li hagi furtat la primera fila, i doncs, res de res. Després d’aquesta onada de compradores compulsives davant les oficines del teatre, ja es podrà adquirir per la xarxa.
La segona fase és aplicar grans descomptes amb tres o quatre espectacles de la temporada a la butxaca. Si et muntes una programació trimestral mínima d’una cita per mes, pots aconseguir que tot et costi a meitat de preu. La programació és variada i, encara que no porti cap actor mediàtic català, gaudeix d’una àmplia oferta amb música, dansa, rock i comèdia, una mica de tot i de qualitat sense caure en el reclam televisiu, com es veuen obligats altres ajuntaments als quals els costa molt omplir aquests espais públics.
