És trist. Molt trist. La imatge que va deixar dimarts el partit entre la selecció espanyola i l’egípcia és absolutament lamentable i profundament preocupant. Bona part dels aficionats que van anar al camp van banalitzar uns càntics racistes que només fan que normalitzar els discursos d’odi. “Musulmán el que no bote”, cantaven.
En ciència política hi ha un model anomenat “Finestra d’Overton”, que serveix per explicar com idees polítiques considerades tabú en una època es tornen acceptables en una altra. I els crits que es van sentir dimarts en són bona mostra.
Per entendre aquesta teoria, ens hem d’imaginar una paret amb una finestra oberta. A dins hi ha les idees normalitzades pel públic i, a fora, els polítics i els pensaments que no ho són. Quan aquests, els polítics, volen que una d’aquestes idees cali, el que fan és desplaçar la finestra fins que l’opinió pública comença a donar-los suport o, si més no, a no fer-hi escarafalls. Fa anys, per exemple, costava imaginar l’abolició de l’esclavisme, el sufragi femení, la llei d’avortament o els matrimonis entre persones del mateix sexe. La “Finestra d’Overton” es va encarregar de posar al centre del debat tots aquests temes fins a normalitzar-los.
Segons els experts, en una època de xarxes socials, de notícies falses i de pseudomitjans, la gent té més recursos per desplaçar aquesta finestra, en totes les direccions. Això fa que la ultradreta, que sap jugar molt bé les seves cartes, pregoni que les persones migrants són delinqüents i que monopolitzen les ajudes. És aleshores quan les xarxes bullen i la finestra es mou. De fet, es mou tant que aquestes idees ja s’han acceptat com a normals. Els càntics de “Musulman el que no bote” haurien estat inimaginables fa uns anys. És hora de remar tots perquè la xenofòbia –com l’homofòbia i tantes altres fòbies– es quedin fora de la finestra. Ser racista hauria de tornar a fer vergonya.
