Un fet singular, insòlit, es dona aquests dies a Vilafranca del Penedès. És l’exposició de pintura de Ramon Llovet (1917-1987). Singular perquè permet veure de manera resumida el camí d’aquest rellevant artista, amb les primeres obres des dels anys trenta, fins al 1986. Mostra que facilita entendre com Llovet és una anella, d’alt valor expressiu, en l’art català del segle XX. Un fet insòlit per als ulls, per als sentits, per a les sensacions, atès que Llovet diu més el que sent que no pas el que veu. Potser per això el seu color es va fent més transparent i subtil. I l’espectador, el lector, pot contrastar com la seva obra va fent pòsit; poso com a exemples Somorrostro (1955) i Cases (1977). Qui vulgui passar-s’ho bé, l’aparador és obert fins al març.
