Fa uns quants mesos, quan començava a preparar l’acte “Recordem el teu redoble, Guillem”, en memòria del nostre company timbaler, em vaig emportar una bona sorpresa en escriure el títol de l’esdeveniment en el programa informàtic Word i adonar-me que la paraula redoble no és correcta segons el DIEC2, l’Optimot i el Termcat: hauria de ser redoblament. En el DCVB, però, sí que hi surt: “Acció i efecte de redoblar; sèrie ràpida de sons produïts per la percussió d’un tambor o altre instrument anàleg.”
Francament, no entenc que no ho sigui, de correcta. L’ús tan extens i universal que se’n fa –que en fem els grallers i timbalers, en aquest cas–, la fonètica ben catalana que presenta, etc., i l’enorme dificultat que em sembla que seria intentar que hom en digués redoblament em van decidir a escriure a l’IEC –a l’adreça electrònica específica per a aquests menesters– per fer-los arribar totes aquestes consideracions i el suggeriment que la paraula redoble fos acceptada com a correcta.
Això va ser exactament el dia 6 de març. Encara avui estic esperant resposta. No m’han dit ni ase ni bèstia. Ni, almenys, un acusament de rebut i allò de “ja us contestarem”. Ni un “feu el favor de no molestar-nos amb bestieses”… No sé què pensar, la veritat…
Com ja havia previst, així que vam començar a fer córrer la publicitat de l’acte per les xarxes, em va arribar un missatge que deia: “Jaume, com és que han escrit ‘redoble’ en el cartell d’acte d’homenatge del timbaler?” Fixeu-vos en el cortès i amable “han”, donant per fet que no ho havia escrit jo. No fa per una a persona com jo, que per primera vegada a la vida no era titllat de purista, sinó de frívol. Com són les coses, oi?
Jo, que clamo constantment per anar corregint tot allò que és corregible, millorable…; jo, que he criticat en diverses ocasions que l’autoritat lingüística posi cada vegada més avall el llistó de la permissibilitat; jo, que he publicat seixanta-nou articles per mirar, com una formigueta, de facilitar explicacions sobre els errors que cometem i alternatives per a evitar-los; jo, que m’he passat la vida corregint i ensenyant a polir la llengua; jo, en fi…
Jo, que considero –és clar– que la normativa lingüística ha d’anar integrant noves formes d’expressió, perquè la llengua és viva i canviant, però que ho ha de fer amb molta mesura, perquè el noranta-nou per cent dels casos d’errors que cometem són claudicacions als castellanismes… Ras i curt: encara que –segons el mateix DCVB– redoble vingui del castellà, no entenc que quadro sigui al diccionari i redoble, no.
