Renda 2025: què canvia?

A partir d’aquest any, les persones que perceben la prestació d’atur ja no estan obligades a declarar. En concret, només estaran obligades a fer-la si superen els límits generals anuals, és a dir, 22.000 euros o 15.876 euros, segons el nombre de pagadors. Per la seva banda, les persones que perceben l’ingrés mínim vital (IMV) hauran de presentar la declaració, malgrat que els primers 12.600 euros estaran exempts i només tributaran com a rendiment del treball un cop superin aquest llindar. Els autònoms que hagin estat donats d’alta durant el 2025 estan obligats a presentar la declaració, siguin quins siguin els seus rendiments.

La resta de contribuents estan obligats a presentar la declaració quan hagin rebut ingressos anuals superiors a 22.000 euros d’un únic pagador, o ingressos que superin els 15.876 euros si es tenen dos o més pagadors.

Del 8 d’abril al 30 de juny
En general, els contribuents tindran fins al 30 de juny per fer la declaració, tot i que la data pot variar en funció de la via escollida per presentar-la. Cinc dies abans, el 25 de juny, serà la data límit per a tots aquells que hagin de pagar i vulguin domiciliar-ho.

8 d’abril
Inici de la campanya.

29 d’abril
Poden començar a demanar hora tots aquells contribuents que no vulguin fer el tràmit telemàticament.

6 de maig
Comença la presentació de declaracions a través de la via telefònica.

1 de juny
S’obre el termini per presentar les declaracions de manera presencial.

25 de juny
S’acaba el termini per a les declaracions que hagin d’ingressar i vulguin domiciliar el pagament.

30 de juny
Punt final de la campanya de la renda.

El contacte amb l’Agència Tributària es pot fer als telèfons:
Telèfons automàtics:
91 535 73 26
901 12 12 24

Servei de cita per a la renda:
91 553 00 71
901 22 33 44

1. Més pressió fiscal per a grans estalvis

Una de les novetats per a aquest exercici és la creació d’un nou tram a la base de l’estalvi. A partir de 300.000 euros, els rendiments tributaran al 30%, fet que suposa un increment de la càrrega fiscal per a grans patrimonis. Aquesta mesura reforça la progressivitat del sistema.

2. Nova deducció per protegir salaris baixos

Per alleujar la pressió a les rendes més baixes, una de les novetats més rellevants és la introducció d’una nova deducció dirigida als col·lectius que cobren l’SMI o imports similars. Els contribuents amb ingressos inferiors a 18.276 euros podran beneficiar-se d’una deducció de fins a 340 euros.

Aquesta deducció es redueix de manera progressiva i es resta 0,20 euros per cada euro que supera el llindar de 16.576 euros. Un cop se supera la xifra de 18.276 euros, ja no es pot sol·licitar.

3. Impuls a la mobilitat elèctrica i l’eficiència energètica

D’una banda, es mantenen les deduccions per la compra de vehicles elèctrics i la instal·lació de punts de recàrrega. Es pot deduir fins a un 15% de l’IRPF sobre el valor d’adquisició amb una base màxima de 20.000 euros, aconseguint una devolució de fins a 3.000 euros. D’altra banda, en el cas dels punts de recàrrega també és possible deduir-se el 15%, amb una deducció màxima de 600 euros.

Tot i que gairebé cada any se n’anuncia la desaparició, també es mantenen durant aquest exercici les deduccions per obres de millora energètica en habitatges, amb reduccions del 20%, 40% o fins i tot del 60% en funció de l’estalvi energètic aconseguit. Aquestes mesures consoliden l’aposta per la transició ecològica des de l’àmbit fiscal.

4. Noves deduccions socials

Catalunya incorporarà noves deduccions amb enfocament social, com les destinades a l’acolliment de menors, amb imports similars als de naixement o adopció. Té una rellevància especial la deducció per a víctimes de violència masclista, que permetrà deduir fins al 20% del lloguer –o el 25% en determinats casos–.

5. Per ser llogaters

També s’amplien les deduccions per lloguer. Els contribuents de 35 anys o menys, en situació d’atur, amb discapacitat superior al 65% o vidus de més de 65 anys poden deduir-se fins al 10%, amb un màxim de 500 euros o fins a 1.000 en el cas de famílies nombroses o monoparentals, sempre que es compleixi el requisit de no superar els 30.000 euros anuals.

6. Foment de l’economia social

Una altra novetat és la deducció del 20% per inversió en cooperatives agràries i d’habitatge, amb un límit de 3.000 euros. La mesura busca impulsar l’economia social, facilitar l’accés a l’habitatge i dinamitzar les zones rurals.

7. Canvis en el Bizum

És una de les grans novetats fiscals de l’any, però queda al marge de la declaració de la renda de l’exercici 2025. A partir d’aquest febrer, les entitats financeres hauran d’informar mensualment l’Agència Tributària de tots els cobraments rebuts via Bizum per empresaris, comerços i professionals autònoms, amb independència de l’import. Aquesta mesura no afecta de cap manera els particulars, que podran continuar enviant-se diners sense que Hisenda en demani informació.

8. Més supòsits exempts i ajudes específiques

Entre altres novetats, s’amplia l’exempció a l’IRPF de les indemnitzacions per accidents de trànsit, incloses les abonades pel Consorci de Compensació d’Assegurances. A més, les ajudes vinculades a la dana estaran exemptes de tributació, tot i que no passa el mateix, de moment, amb les ajudes per incendis forestals de 2025, pendents d’aprovació.

Els ingressos públics que permeten satisfer les necessitats col·lectives i finançar els serveis públics provenen, principalment, dels tributs que la ciutadania paga d’acord amb la legislació vigent..

Els impostos són la font principal d’ingressos de l’estat i són, principalment, els que permeten satisfer les necessitats col·lectives i finançar els serveis públics. Els impostos es caracteritzen perquè no impliquen una contraprestació directa per al contribuent, és a dir, es paguen per sostenir el conjunt de les despeses públiques.

Dins d’aquests tributs s’inclouen els impostos, les taxes i les contribucions especials, cadascun amb característiques pròpies.

Pel que fa als impostos, poden ser directes o indirectes. Els directes graven la capacitat econòmica de les persones i les empreses, de manera que qui té més ingressos o patrimoni paga més. Entre els més destacats hi ha l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF), l’impost de societats o els impostos sobre el patrimoni i les successions.

En canvi, els impostos indirectes s’apliquen sobre el consum de béns i serveis i afecten per igual tots els ciutadans, independentment dels seus ingressos. El més rellevant és l’impost sobre el valor afegit (IVA), present en la majoria de compres quotidianes. També s’inclouen en aquest grup els impostos especials sobre productes com el tabac, l’alcohol o els carburants.

A més dels impostos, les taxes són tributs que es paguen com a contraprestació per un servei o activitat administrativa concreta que beneficia directament el ciutadà, mentre que les contribucions especials s’exigeixen quan una actuació pública genera un benefici específic per a determinades persones, com pot ser la revalorització d’un immoble després d’una obra pública.

Els recursos recaptats es distribueixen entre les diferents administracions (estatal, autonòmica i local), que els destinen, juntament amb altres fonts de finançament com el deute, al manteniment dels serveis públics i al funcionament general de l’Estat.

Els pressupostos generals de l’Estat són el principal document on es defineixen els impostos necessaris que recapta el Govern cada any per finançar els diferents serveis. Segons el portal Civio, el pressupost de l’Estat espanyol del 2023 contemplava una partida d’ingressos de 383.171.180.280 euros que provenien en gran part de cotitzacions socials (184.521.769.330 euros), de la renda de persones físiques, de societats i de no residents (82.829.187.100 euros), de l’IVA (42.491.466.530 euros), fons provinents de l’exterior, sobretot d’Europa (26.632.463.540 euros), entre altres (impostos sobre consums específics, gravàmens temporals, aportacions de les comunitats autònomes, etc.).

El capítol de Despeses d’aquest mateix pressupost fixa on es destinen els diners i, per tant, els impostos. La partida més important es destina a la paga de pensions; segons el pressupost de 2023 es van destinar 190.687.246.150 euros (159.688.815.850 euros a pensions contributives de la Seguretat Social, 20.369.000.890 euros a pensions de classes passives –les de jubilació dels funcionaris–) i també es van destinar 21.277.384.680 euros a prestacions d’atur i 22.299.229.990 euros per a altres prestacions econòmiques (ingrés mínim vital, subsidis d’incapacitat temporal…). Una altra partida important (66.457.250.490 euros) es va transferir a altres administracions públiques, mentre que 31.275.104.090 euros van servir per pagar deute públic. Pel que fa als serveis, 12.313.865.490 euros es van preveure per destinar a defensa, 10.869.598.590 euros a infraestructures, 10.718.220.830 euros a seguretat ciutadana i presons, 10.449.244.870 euros a investigació, 9.002.384.560 a indústria i energia, 8.511.340.860 euros a agricultura, 7.048.459.800 a sanitat, 4.922.745.740 a educació o 1.790.724.860 a cultura, entre altres.

En un context marcat per la incertesa normativa que obliga els contribuents a estar més atents que mai als canvis fiscals, cada cop és més recomanable comptar amb l’assessorament d’un gestor administratiu. Un expert no només coneix la normativa vigent, sinó que es manté en formació contínua per adaptar-se als canvis constants del sistema tributari. Aquesta actualització permanent li permet interpretar i aplicar correctament la legislació, tenint en compte les particularitats de cada contribuent.

Moltes persones opten per fer la declaració pel seu compte, sovint amb l’ajuda d’eines digitals o esborranys preconfeccionats. Tot i això, aquests recursos no sempre reflecteixen la totalitat de la situació personal, familiar o econòmica del contribuent. És aquí on la figura del gestor administratiu esdevé clau. Revisa la informació, detecta possibles errades i identifica deduccions o beneficis fiscals que podrien passar desapercebuts.

A més, delegar aquesta tasca en un professional aporta tranquil·litat i seguretat. El contribuent sap que la seva declaració ha estat elaborada amb rigor i d’acord amb la normativa, reduint el risc de requeriments per part de l’administració. En definitiva, recórrer a un gestor administratiu durant la campanya de la renda no és només una opció còmoda, sinó una decisió intel·ligent. La seva experiència, coneixement i capacitat d’anàlisi garanteixen una gestió eficient i segura, amb l’objectiu d’obtenir el millor resultat possible per a cada client.