La UE va marcar uns objectius de reducció d’emissions per al 2030 d’obligat compliment pels estats membres. Un d’ells és la reducció de gasos d’efecte hivernacle en un 40% respecte als valors de 1990. Espanya va més enllà i s’autoimposa un llindar del 55%.
A ningú se li escapa que per assolir aquests objectius cal una descarbonització radical en tots els sectors productius, cosa que vol dir deixar de cremar combustibles d’origen fòssil i adaptar-se a la nova realitat canviant els seus sistemes a molt curt termini per complir amb les normes. El repte és enorme.
A l’espera que noves fonts d’energia neta com l’hidrogen verd i la fusió nuclear siguin viables (a bastament disponibles i econòmiques), les úniques fonts disponibles ara mateix per fer front al repte són les renovables, principalment l’eòlica i la fotovoltaica. Això vol dir que, a curt termini, cal electrificar tot allò que funciona via combustió, amb la qual cosa el consum elèctric es dispararà a nivells estratosfèrics.
Tots els governs europeus han llançat plans ambiciosos d’implantació massiva de renovables, empesos pels fons Next Generation de la UE. Aquí a Catalunya, fa més de deu anys que el desplegament de renovables està aturat.
A banda de la passivitat del Govern català, tot i que ara es comença a moure, hi ha també una forta oposició d’entitats i habitants de zones rurals a la implantació de granges eòliques o solars. Les motivacions són diverses i sovint justificades: impacte ambiental i paisatgístic, manca de planificació, nul poder de decisió de les administracions locals en l’autorització de projectes, inversió principalment privada, etc. Sovint aquests col·lectius han fet servir el lema “Renovables sí, però no així”.
Si bé és cert que el model al qual s’hauria d’anar (i al que apunta l’estratègia de descarbonització 2050 del Govern espanyol) és un de descentralitzat, més democràtic i en el qual la ciutadania sigui un actor actiu, tant en la generació com en la distribució. El problema és que no hi ha prou teulades al país per generar tota l’electricitat que consumirem. Per tant, és inevitable desplegar projectes al territori. Està bé oposar-se a barrabassades, però també cal confiar en la Ponència de les Energies Renovables, òrgan col·legiat de la Generalitat que avalua l’impacte ambiental dels projectes i que ja n’ha rebutjat una gran part.
En l’àmbit individual, podem optar per instal·lacions d’autoconsum o per comunitats energètiques, i la pagesia pot explorar l’agrovoltaica, combinant conreus amb instal·lacions solars. Tots els grans de sorra ajuden.
