Desitjo, com tants catalans, que el judici per l’1 d’Octubre faci veritable justícia als dotze del Tribunal Suprem i a la gernació de polítics catalans, encausats a remolc de la farsa que s’han inventat els tribunals. Els desitjo que les ferides que cruelment algú pretén mantenir o enfondir, o aquelles que poden encaminar-se a l’oblit, no els privin de gaudir de la il·lusió quotidiana de viure. Que aquesta sensació es relacioni amb el Bé, com un tot, pel qual han lluitat i els han perseguit.
Aquest desig el faig extensible a tots els catalans que han patit i pateixen el procés, als quals m’afegeixo; als qui han entès que en aquest judici es debat el dret a l’autodeterminació i a ser independentistes; que són drets humans, perquè pertanyen a la persona i ens dol quan són trepitjats. Juntament amb tots, desitjo que es remoguin les peces que traven Catalunya i la seva emancipació.
Tanmateix, aquest desig –i donant-li força– hauria d’estar basat sobre un sediment profund d’humanitat i d’agraïment. Demanar la independència per obeir el mandat popular i jugar net per a l’emancipació del país és plantejar-se d’una manera o altra un sistema de valors que parteixen de la confiança que una democràcia és possible. Creure que la majoria de persones –unes molt poc, val a dir-ho; altres una mica més, altres molt…– tenim el desig d’entendre’ns, d’apropar la bona sort d’uns i altres i de condoldre’ns de la dissort; de repensar i complir les regles d’aquella llibertat que permet viure i deixar viure, i no oblidar els que no en tenen.
Sovint apareix la figura de Gandhi com el gran estratega que movia multituds. I era així. Però Gandhi, com a bon hinduista, creia que les motivacions morals són la clau de tota acció justa. En els seus campaments –els ashram– es preparaven els qui havien d’anar al davant. Parlaven, meditaven, feien exercicis de lluita i resistència pacífica, estudiaven l’estratègia i mantenien, sobretot, l’adhesió a una forma de viure que està per damunt de l’èxit o del fracàs. Gandhi, a més, sabia que allò podia anar per llarg i de tant en tant es retirava per repensar la lluita i refer-la des del seu propi desert…
