La baronia de Riudefoix està situada prop de la serra de Dalt, dins el terme de Sant Martí Sarroca, i prop del riu Foix, a una alçada de 285 metres. Baronia era el nom que tenia un domini jurisdiccional des del segle XII. El senyor o home notable era el baró, condició que se li atribuïa pel fet de tenir domini sobre aquesta jurisdicció i el dret de posar-hi un batlle jurisdiccional permanent. Al Principat, a la baixa edat mitjana, la paraula baró va servir per designar els grans magnats i, en un sentit diferent des del segle XIV, els nobles posseïdors de terres senyorials. Una masia fortificada era el domicili del senyor.
La masia que té també és basilical. Havia tingut el nom de Cal Pere Jorba. Hom diu que té el seu origen en el molí que s’esmenta el 2 de juliol de 1086 al testament de Ramon Mir, familiar del noble Mir Geribert. És un edifici de planta quadrada format per planta baixa i dos pisos. La coberta és a quatre vessants. L’edifici actual i de la capella se situa al segle XVI, feta sobre una edificació molt més antiga. El conjunt és completat per un baluard. Actualment se li han fet moltes reformes i s’ha destruït allò que era important de conservar.
El llinatge dels Riudefoix el situem originari d’aquesta masia i baronia. Si més no, n’eren els senyors feudals. El 1061 Bernat de Riudefoix i la seva muller Berenguera vengueren a Valldaura la torre de Valldosera, amb l’església que hi havia edificada. Havien heretat aquesta propietat del seu avi Bertran Ot i de la seva àvia Rotlenda, que l’havien comprat a Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona.
La senyoria, després dels Riudefoix, va passar a mans dels Avinyó del Penedès. Francesca d’Avinyó, monja del monestir de Valls, confirmà la venda que feu el castlà Pere de Vilafranca al noble Bernat de Barberà de Vilafranca, senyor de la casa de la Rovira Roja. Una part de la baronia de Riudefoix pertanyia a Francesca per herència de la seva mare Blanca, vídua del cavaller Pere d’Avinyó. Una segona part era dels castlans de Vilafranca.
El 1464, en la guerra civil, Gerald de Barberà, castlà de Vilafranca, posseïa una part o tota la baronia de Riudefoix. Roderic de Perca, cavaller de la casa del rei Carles, s’apropià de les cases, del fortí del castell de Vilafranca i de la casa de Riudefoix, que era de Gerald, i va declarar-lo rebel.
