El Vendrell ha celebrat una nova edició de la Romeria del Tomoví, una tradició que ja suma quaranta anys demostrant que aquest poble té un talent únic: convertir un descampat en una barreja entre festa popular, expedició de supervivència i prova extrema per als timpans.
Oficialment, és convivència, cultura i tradició andalusa i extremenya. Extraoficialment, és aquell cap de setmana en què desapareixen el silenci, el descans i qualsevol esperança de dormir més de quatre hores seguides.
La Romeria arriba sempre amb aquell aire innocent de “festa tranquil·la i familiar”. I sí, familiar ho és. Sobretot perquè hi acaba apareixent mig arbre genealògic del Baix Penedès, inclòs aquell conegut que diu “jo avui tranquil” mentre ja porta una flor al cap, dues tapes a la mà i mirada de no saber ni quin dia és.
El més fascinant és la transformació col·lectiva: persones que durant l’any protesten perquè un veí arrossega una cadira, aguanten hores sota altaveus gegants escoltant sevillanes remixades i ho defineixen com a “ambient”. Això no és una festa; és un col·lapse temporal del seny.
I malgrat les cues, la pols, els peus destruïts, els nens corrent com si haguessin pres cafeïna industrial i el cansament espiritual de dilluns, cada any tothom promet el mateix: “L’any vinent anirem més tranquils”.
La mentida més tradicional de la Romeria.
Montserrat Nin Duran
El Vendrell
