L’escriptor barceloní Eduardo Mendoza ha ficat la pota, una vegada més. Ara, el novel·lista ha tingut la brillant idea de canviar-li el nom a la Diada de Sant Jordi. Ha proposat que passem a dir-li Dia del Llibre, argumentant que Sant Jordi “era un maltractador d’animals” i perquè “segurament tampoc no sabia llegir”. És el raonament d’algú que, fa només un any, també va mostrar la seva simpatia per les corrides de toros, el vi, la festa i el futbol.
No deixem, però, que les paraules de Mendoza entelin la festa per excel·lència de tots els catalans i catalanes. Un home, per cert, distingit amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya l’any 1995.
Sant Jordi no es toca, perquè és el dia en què Catalunya es dona a conèixer a la resta del món a través de la literatura i de la seva llengua. I qui vulgui canviar el significat d’aquesta festa, és perquè no entén tot el que representa. Sant Jordi no és el Dia del Llibre, és Catalunya en la seva expressió més pura. I reivindicar-ho és defensar una manera de ser i d’entendre el món. És apostar per la cultura com a eina de cohesió, de pensament crític i de llibertat.
Aquesta setmana, La Fura també reivindiquem la Diada de Sant Jordi. Ho fem amb un reportatge especial dedicat a la literatura infantil i juvenil, en el qual diversos escriptors i il·lustradors del territori han reivindicat la importància d’un gènere que, sovint, no se’l valora prou. És paradoxal que el mateix sector menystingui aquells autors que tenen el difícil encàrrec de seduir els més petits per convertir-los en futurs lectors. I fer-ho, a més, quan el tsunami de les pantalles ha fet que la major part del jovent tingui el cap a tres quarts de quinze.
Celebrem Sant Jordi amb orgull i sense complexos. Només així farem callar aquells que banalitzen les tradicions. Celebrem la Diada amb la certesa que aquesta festa ens defineix i ens projecta. El 23 d’abril no es pot reduir a una etiqueta comercial. És memòria, llengua, identitat.
