El topònim Sant Pere prové del monestir establert prop del riu de Bitlles, nom ja documentat al segle X com rivus de Birlas. Un document de l’any 917 Ermenard i Udalard concedeixen a l’abat del monestir de Sant Cugat del Vallès una terra prop del riu Anoia i el de Bitlles. Estava situada prop de l’església dedicada a Santa Maria, Sant Pere i Sant Joan. Entre els seus límits hi surt la font de l’Avellà i diferents torrents. Els administradors dels béns del difunt Guadald van fer donació també el 1011 al monestir de Sant Cugat, d’unes cases, terres, un moli i el dret a les aigües del riu de Bitlles i una altra propietat que tenien en el terme de Sant Just Desvern.
El priorat de Sant Pere es va fundar entre els anys 950 al 1050. L’església de Sant Pere d’aquest monestir de benedictins fou donada el 1026 pels senyors de Mediona, Guifred i la seva muller Guisla, a l’abadia de Santa Maria i Sant Marti de l’illa Gallinàra, a Albenga (Ligúria- Itàlia), perquè hi fundés un monestir: “En primer lloc, donem a l’esmentat cenobi l’església de Sant Pere de Riudebitlles amb els seus termes i les seves quadres: afronta, a sol ixent, amb el coll dit de Bremon que va pel camí públic fins al torrent anomenat “Denaria” i pel torrent fins al riu de Riudebitlles…passa pel cim del puig denominat Castellar i baixa dintre del riu de Riudebitlles…”
El rei Alfons II li concedí el 1194 certes rendes a Cabra i les parròquies de Sant Marsal de Terrassola i Sant Marti de Sadevesa: “I també donem al cenobi citat els nostres alous i vinyes que tenim en els termes de Mediona i Terraçola, i ho donem a la casa de Sant Pere (Domini Sancti Petri) i als seus homes, en els termes de Mediona i Terraçola, per a que puguin plantar-hi boscos i fer-hi pasturatges en tot temps sense que calgui el consentiment de cap home ni de cap dona…”
El 1278 els castlans de Vilafranca tornen al monestir de Sant Pere, tots els drets, rendes i interessos que rebien del terme de Terrassola i Lavit, en aquest segle XIII comença a tenir més poder sobre el territori.
Fins el segle XIV tingué cinc monjos i un beneficiat per a atendre la parròquia, Fou unit a Montserrat el 1428, en renunciar el priorat Bernat de Vilalta. Montserrat hi posà com a prior un dels seus monjos fins el 1801, que fou secularitzat. De L’església romànica en queda algunes restes a l’actual església bastida entre 1778 i 1780.
Encara està en peu a Sant Pere el casal gòtic anomenat dels marquesos de Llió, Nom aquest corresponent als Mora, d’època moderna, data la seva construcció entre el segle XIII-XIV. Un edifici on hi van viure diferents senyors feudals del Penedès com els Castellet i els Bonfill familiars dels castlans de Vilafranca.
