Els sants més privilegiats del santoral anual són els que cauen quan hi ha més calitja. En un parell o tres de mesos es reuneixen la majoria de festes majors de les nostres contrades. La majoria de municipis del Penedès a l’hora de fer una consulta popular per escollir el seu patró o verge protectora es van decantar per aquells que tenien la seva onomàstica durant aquests mesos. Una clara discriminació per aquells que els ha tocat en la resta de mesos, com Sant Blai, Sant Andreu, Santa Eulàlia, etc.
Realment és molt curiós com estan repartides les festes majors a casa nostra. Sembla ser que fa cent anys ja veien venir tot això del turisme a casa nostra. Llavors ja es van decantar perquè les festes majors també es poguessin compartir amb els turistes que en carro o en vaixell ens visitaven per aquestes dates.
La santa més venerada cau el 15 d’agost, Santa Maria, i coincideix amb un dels noms propis més comuns a les nostres contrades. Curiosament coincideix amb els dies de màxima afluència de turistes i segones residències a casa nostra, en especial si cau en un bonic pont.
Per altra banda, les fires les hem situat a la tardor (la majoria) o a la primavera. Sempre entre el fred i el calor, que són els mesos més suaus que tenim en la nostra climatologia.
Si les festes majors eren una cosa per participar tothom (rics i pobres, dins les seves possibilitats), les fires estaven destinades a invertir els diners reunits de les collites en productes, serveis i materials que necessitessin en el dia a dia els nostres avantpassats. Era el moment del mercadeig de la vinya, el vi, els animals, fruites i altres elements que la nostra mare naturalesa sempre ens ha dotat i que s’havien d’aprofitar per obtenir altres necessitats de la llar.
