Aquests dos adjectius podrien servir per definir la figura de sant Antoni Abat i també la forma en què se celebra aquesta festa al Vendrell. Ja fa més d’una dècada que es van deixar de celebrar els tres tombs a la vila i que no es beneeixen els animals. Segurament, la cercavila de genets i carruatges era l’acte més vistós i conegut d’aquestes dates, tot i que això no significa que la festivitat, actualment, estigui desapareguda. De forma tímida, hi ha detalls, durant la reconeguda setmana dels barbuts, que ens fan saber que és Sant Antoni i que, antigament, era una diada molt celebrada en un municipi eminentment agrícola.
El divendres més proper al disset de gener, des de l’any 2001, se celebra la Rifa del Porc. Recuperada i organitzada pel Ço del Botafoc i les Gralles del Baix Penedès, consta d’una cercavila pels carrers del centre, encapçalada pel carro enramat amb la imatge de sant Antoni i els productes derivats del porc que seran sortejats i l’acompanyament musical de la cobla de ministrers organitzadora de l’acte. Després de la passejada, acompanyada de les fredes temperatures habituals d’aquestes dates, la comitiva i tothom qui la segueix arriben a la plaça del Centre, coneguda com a plaça dels tocinos. És en aquest indret on tothom qui hi vol participar diposita la part corresponent dels números en una barretina per, posteriorment, poder iniciar la rifa. Prèviament, durant tota la setmana, aquests números s’han pogut trobar a les xarcuteries i tocineries de la vila.
També durant aquests dies, en alguns forns de la vila, es poden adquirir els tradicionals tortells de Sant Antoni. Farcits de massapà, no s’acostumen a ornar amb fruita confitada i, en algunes ocasions, s’hi amaguen una fava i un element simbòlic de la festa que, habitualment, acostuma a ser un picarol. I també relacionat amb el cicle festiu de Sant Antoni al Vendrell, enguany se celebra la trentena edició del ja tradicional Sopar de Barbuts. Un sopar que es caracteritza per començar cada any amb una cercavila encapçalada per grallers barbuts, per ser en un restaurant diferent del terme municipal sense repetir-ne cap, que aquest sigui sorpresa fins a darrera hora, que el primer plat sigui xató i que tothom marxi amb un record de la trobada. El que va començar com una reunió d’alguns amics barbuts, avui en dia arriba al centenar de comensals.
Sant Antoni, al Vendrell, encara pot créixer més. Però avui és ben viu i que per molts anys!
