S’ha d’escriure, ja que els mitjans de comunicació importants en parlen poc, que hi ha persones i persones que, dia sí dia no, es concentren davant de les presons de Lledoners a Sant Joan de Vilatorrada, del Puig de les Basses a Figueres, i del Mas Enric al Catllar, per demanar la llibertat dels presos polítics, així com el retorn dels exiliats. S’ha de dir que són moltes les voluntats, les persones. Poso per cas la concentració del passat 14 d’agost a Mas Enric, on més de cinc-cents penedesencs van cridar, van cantar, van fer castells i es van fer sentir. I això no és esporàdic, no és casual, no és imposat. És una voluntat que persisteix, que dura, que es fa sentir, una etapa més per retrobar la llibertat, la República. S’ha d’escriure, s’ha de dir, amb la mateixa senzillesa que es fa un llaç groc.
