O ho soc potencialment. Sí, com sona.
Així ho han decidit la policia britànica, que va incloure Extinction Rebellion (XR) a la seva llista d’organitzacions terroristes, al costat del terrorisme islamista i moviments nazis; o la Fiscalia de l’Estat espanyol, que va incloure a XR i a Futuro Vegetal en l’apartat “terrorisme” de la seva memòria anual.
També el govern francès va emprar el mot ecoterrorisme per referir-se als que s’oposaven a certes mesures amb alt impacte ambiental. O l’FBI americà, que ha encunyat la definició ecoterrorisme per qualificar qualsevol acció duta a terme per raons político-ambientals i que faci servir amenaces o violència (sense especificar) contra víctimes innocents o la seva propietat (ai, la propietat!).
D’aquesta manera es busca primer estigmatitzar, segon intimidar i espantar, i tercer posar a l’opinió pública en contra de tots els activistes que defensen protegir el bé comú per excel·lència que és el medi ambient.
Accions tan violentes com seure a terra bloquejant un carrer, encadenar-se a una porta de ferro o a un arbre a punt de ser tallat, llençar pintura vermella per terra o enganxar-se amb cola al marc d’una pintura en un museu són accions que evidentment causen un nombre excessiu de víctimes innocents i danys material (si us plau noteu el sarcasme). Podem trobar ridícules algunes d’aquestes accions, que cerquen cridar l’atenció pública que no s’obté per altres mitjans, però no podem caure en el parany de deslegitimar els objectius finals: preservar els ecosistemes i evitar que la qualitat de vida es deteriori.
Però ningú impedeix a certs organismes i a certs sectors dels mitjans de comunicació carregar contra aquests moviments i, més greu encara, mirar cap a una altra banda pel que fa als crims reals comesos per grans empreses objecte de les protestes.
Perquè en la darrera dècada 1733 activistes ambientals han estat assassinats, segons un informe de Global Witness. La majoria d’aquests crims tenen lloc a Amèrica Llatina, una de les regions més explotades del planeta. Molts queden impunes i a més aconsegueixen que les protestes no assoleixin el seu objectiu, deixant via lliure a activitats que posen a mitjà termini en risc la vida de totes les espècies.
Així, mentre els moviments de protesta pacífica són acusats d’ecoterrorisme, els grans causants de l’emergència climàtica no paguen pels seus crims, ni els ecològics ni els que comporten vides humanes de forma directa.
Pensem que tota la gent que dedica esforços a la lluita ambiental no ho fa per un interès individual, sinó per una causa comuna, i que de vegades paguen un preu molt alt. A hores d’ara ja tothom hauria de comprendre la importància de mantenir els equilibris naturals que permeten la vida sobre la terra, i estigmatitzar als que lluiten per aturar les accions que trenquen aquests equilibris simplement no és una bona idea.
@ToniRibas_equo
