El Festival Internacional de Música Popular i Tradicional (FIMPT) de Vilanova i la Geltrú arriba aquest any a la 44a edició, consolidat com un dels esdeveniments més veterans i rellevants en el panorama de les músiques d’arrel a Catalunya i a l’Estat. Nascut als anys vuitanta, el FIMPT va sorgir amb la voluntat de donar visibilitat a la música popular i tradicional d’arreu del món, en un moment en què aquestes sonoritats tenien poca presència als circuits culturals convencionals. Des dels seus inicis, aquest projecte cultural ha anat evolucionant sense perdre la seva essència: oferir una programació diversa, amb grups i solistes que aporten mirades actuals sobre les músiques d’origen tradicional.
Del 10 al 13 de juliol Vilanova torna a esdevenir un escenari obert a les cultures del món, a través de concerts, tallers, cercaviles i activitats pensades per al públic més familiar. En aquest Tema de la Setmana repassem les novetats d’una edició que convida a redescobrir la força viva de les músiques tradicionals i el seu paper en la cultura contemporània.
1. Del 1981
El FIMPT va néixer l’any 1981, en plena efervescència del procés de recuperació de festes i elements tradicionals. En aquell moment, la comissió de recerca i promoció de la cultura popular, organitzadora de la festa major, va decidir posar la llavor del que seria el FIMPT, amb l’organització d’un seguit de concerts en el marc de la festa. Anys després, aquesta iniciativa agafaria un caràcter propi i s’acabaria desvinculant de la festa major per convertir-se en una de les activitats culturals més importants de l’estiu vilanoví.
Els anys 80 i 90 són, sens dubte, els anys de major esplendor del FIMPT, que es va concebre com una plataforma oberta a tota mena de música tradicional, del país i internacional, per donar a conèixer les possibilitats d’expressió d’aquest tipus de música. El festival neix, per a molts, com una iniciativa avançada al seu temps. Trenca fronteres per la recuperació i normalització de la música popular tradicional a Catalunya, i n’és clau per la seva difusió, oferint i descobrint músiques, sons, instruments i cultures d’arreu del món.
Trenta edicions després, el panorama musical tradicional i popular viu un canvi substancial. Això obliga els organitzadors del festival a fer un exercici de redefinició i redimensió l’any 2011, d’acord també amb les circumstàncies econòmiques d’aquell moment. Aquell canvi va traslladar el FIMPT a la tardor, ubicant gran part de la programació en espais tancats. El festival va sobreviure d’aquesta manera durant els següents cinc anys, fins que l’any 2017 se li dona l’impuls definitiu. El FIMPT es torna a ubicar en unes dates més estiuenques i la plaça del Port, un espai totalment remodelat, s’incorpora com a escenari central del certamen.
Quaranta-quatre anys després de la seva creació, el festival s’ha consolidat plenament i s’ha acreditat com una de les manifestacions més importants de Catalunya en el seu estil, i com un dels més complets en el seu gènere. És, segons apunten, el festival de música popular tradicional més veterà del país i de l’Estat espanyol, i un dels més antics d’Europa.
2. Música amb segell original
Com és habitual, el 44è FIMPT arrencarà el dijous que ve amb un concert més íntim a la plaça de l’Assumpció, en l’aposta que l’organització va fer el 2022 per descentralitzar el festival i portar-lo de nou fins al centre. En aquest sentit, el 10 de juliol s’han programat dos concerts: el primer, a dos quarts de set, anirà a càrrec de la compositora italiana Rachele Andrioli, que presentarà el seu treball Leuca. La primera jornada la tancarà L’Arannà, la proposta de l’obrador d’arrel que el FIMPT acompanya i coprodueix amb la Fira Mediterrània de Manresa. A les nou de la nit, el duet musical format per Lara Magrinyà i Anna Sala reivindicarà el cant redoblat de les illes Pitiüses.
La segona jornada del FIMPT es traslladarà a la plaça del Port. De fet, a la façana marítima se succeiran la resta d’actuacions, prop d’una vintena, fins diumenge a la tarda. A la plaça del Port hi haurà dos escenaris, el principal i el de la FIMPTeca, que acollirà les actuacions dels grups més emergents. Dos & Els Nebots de Sant Antoni seran els encarregats d’inaugurar, a les set de la tarda, l’espai de la FIMPTeca. Es tracta de dues joves formacions sortides de l’Escola i Conservatori de Música Mestre Montserrat de Vilanova, que juguen i experimenten amb sons i melodies tradicionals, populars i modernes. Als volts de les nou, també hi actuarà el folklorista murcià Miguel Ángel Monteninos, El Pantorrillas, per presentar el seu últim treball, Palomo cojo. Ja a dos quarts de dues de la matinada, el Col·lectiu Tonyina tancarà la FIMPTeca.
Les Pitxorines estrenaran l’escenari gran a les vuit per reivindicar el cançoner popular mallorquí des d’un punt de vista nou, amb arranjaments propis que beuen de la música tradicional, clàssica i el jazz. A dos quarts d’onze de la nit hi haurà un dels plats forts de l’edició d’enguany, amb l’actuació de la gallega Mercedes Peón, que farà un recorregut pels seus 25 de trajectòria, a cavall entre l’acústic i l’electrònica. La darrera actuació de la nit, a dos quarts d’una, anirà a càrrec de la colombiana Meli Perea.
Dissabte és un dels dies més intensos del festival, que torna a tenir la plaça del Port com a escenari principal, al mateix temps que hi haurà diverses activitats vinculades al FIMPT al centre de la ciutat. En l’àmbit musical, però, destaquen les actuacions de la jove artista portuguesa Sara Correia (20 h), una de les veus més representatives del fado, i Sabor de Gracia (22.30 h). La banda liderada per Sicus Carbonell portarà el bo i millor de la rumba catalana a la capital del Garraf per commemorar els trenta anys d’història del grup. A dos quarts d’una de la nit, les Balkan Paradise Orchestra presentaran el seu darrer àlbum, Nèctar, en un concert de retrobament amb la formació que fa una dècada ja va deixar empremta al FIMPT. En paral·lel, a l’escenari de la FIMPTeca hi haurà els concerts de Les Havanenes i el Peixet de la canya (19 h), Alosa (21.15 h) i Glòria Ribera (1.45 h).
Diumenge, el darrer dia del festival, és previst un total de quatre actuacions. Una serà la de Roger Mas i la Cobla Sant Jordi, que arriben al 44è FIMPT amb l’etiqueta de caps de cartell. El cantautor solsoní es torna a presentar acompanyat per una de les cobles més sòlides i de major projecció del país per presentar el segon volum d’un treball conjunt. El concert, a les deu de la nit, clourà l’edició d’enguany amb un espectacle que és un viatge pel món a través de grans cançons emblemàtiques de la discografia de Roger Mas. Aquest serà, de fet, l’artista encarregat d’interpretar la versió del FIMPT 2025 del Passeig del Carme d’en Pere Tapias, la cançó que des de l’any 2012 es presenta com a himne del festival amb un nou arranjament cada edició. Prèviament, a dos quarts de vuit, la cantautora Noèlia Llorens, la Titana, reivindicarà el paper de la dona a través dels seus cants recuperats i actualitzats.
A l’escenari de la FIMPTeca, hi haurà una trobada de balladors de folk a càrrec del col·lectiu Vilafolk (18.30 h) i el concert de Los Soneros del Tesechoacán (20.45 h), una agrupació integrada per músics, balladors i cantadors del sud de Veracruz.
3. Més enllà del port
En els darrers anys, els organitzadors del festival han fet una aposta ferma per consolidar la idea que “el segon cap de setmana de juliol és FIMPT a tota la ciutat”. És per això que més enllà de les actuacions musicals que es desenvolupen a la plaça del Port, el FIMPT es deslocalitza amb diferents activitats al centre de Vilanova. Un dels clàssics és la cercavila itinerant que els alumnes de tradicional de l’Escola de Música fan dissabte al matí. A partir de les onze, una desena de músics es passegen pels carrers del centre fent sonar gralles, timbals, sacs de gemecs i flabiols i tamborinos.
Una altra activitat indestriable del FIMPT és el Firasac, una trobada oberta a tots els músics que fan sonar el sac de gemecs i el flabiol i tamborino. El Firasac se celebra a Vilanova des de l’any 2006, i té l’objectiu de fomentar l’intercanvi d’experiències entre músics, grups, lutiers i docents. La trobada d’enguany es fa a la plaça Font i Gumà de cinc a vuit del vespre, i es complementa amb una actuació de Pascolo Abusivo al Pati del Castell.
L’any passat, la programació del FIMPT va recuperar la cercavila itinerant que tradicionalment s’havia fet el dissabte a la tarda. Es tracta d’una activitat pensada per al públic familiar que busca promoure la cultura popular a través de les arts escèniques. La bona acollida de l’edició anterior ha portat els organitzadors a celebrar-la novament aquest 2025. L’espectacle d’enguany, Ossos del Pirineu, anirà a càrrec de la companyia Tutatis Teatre, que combina titelles gegants amb música tradicional per portar la tradicional festa de l’os a Vilanova.
4. “El FIMPT és un festival de descoberta”
Quin és l’estat de salut del FIMPT després de quaranta-quatre edicions?
Miquel (M): El FIMPT viu un molt bon moment, tenint en compte que havia estat en una situació delicada. El festival ha tingut èpoques molt glorioses i ara que hi ha una quantitat de festivals molt bèstia arreu del territori, podem dir que el FIMPT ha aconseguit tenir en el seu espai i fer que el públic hi torni a creure.
Pati (P): A més, podem estar orgullosos que tot això s’ha fet sent fidels a les línies artístiques del festival. Evidentment, ens hem posat al servei dels creadors actuals, que s’estan actualitzant i fan música tradicional cada cop més influenciada per sons contemporanis. Però el FIMPT ha anat evolucionat amb aquests creadors mantenint la seva l’essència.
M: És el que hem de fer per sobreviure: evolucionar al ritme que ho fa el sector. Així hem aconseguit que els artistes tornin a creure en nosaltres i vulguin venir al FIMPT a presentar les seves produccions.
El fet de ser un dels festivals més antics suposo que també ajuda una mica…
P: Sí, però la xarxa és encara més important. Això s’ha de cuidar i mantenir. Potser durant anys el FIMPT va tenir un format més petit, però fer xarxa amb altres certàmens del sector ens va ajudar a recuperar-lo i consolidar-lo.
M: Cuidar la xarxa vol dir implicar-se i teixir aliances que per nosaltres són indispensables, com la col·laboració del FIMPT amb l’Obrador d’arrel de la Fira Mediterrània de Manresa, l’aliança amb el Concurs Sons de la Mediterrània del Grup Enderrock o el lligam amb el Tradicionàrius i amb el projecte Càntut.
P: El FIMPT, a més, també està al servei dels creadors locals. Per exemple, el primer concert de la FIMPTeca anirà a càrrec dels grups Dos & Els Nebots de Sant Antoni, que havien estat alumnes de l’Escola de Música. Dissabte també hi haurà presència vilanovina amb Les Havanenes i el Passeig de la Canya i, diumenge, renovem el vincle amb el Vilafolk, que farà la seva trobada del mes de juliol en el marc del festival.
Com definiríeu el FIMPT?
M: És un festival de descoberta. Lògicament, hi ha propostes que són més conegudes i que poden atraure un públic determinat, però el festival està pensat perquè els assistents vinguin amb la ment tan oberta com sigui possible per descobrir un seguit de propostes que difícilment veuran en un altre festival del territori.
P: Això no vol dir que totes les propostes siguin emergents. La Mercedes Peón, per exemple, té una trajectòria de més de vint-i-cinc anys, però a casa nostra no és tan coneguda com a Galícia. O la Sara Correia, que és una de les artistes més representatives del fado, però que tampoc és massa coneguda perquè la seva proposta surt dels grans circuits comercials. Per això diem que han de venir al FIMPT a descobrir-les.
El format del festival també permet fer un cartell més o menys arriscat.
M: Sí. El fet de ser un festival gratuït, organitzat per l’Ajuntament, fa que el públic vingui a la plaça del Port a veure què s’hi troba. Intentem que al cartell sempre hi hagi un nom més conegut, que serveixi per cridar l’atenció dels assistents, però per nosaltres és tan important el cap de cartell com els grups més emergents.
El ventall d’artistes és molt ampli?
M: Sí. La nostra exigència ens porta a buscar propostes de la màxima qualitat possible, però el panorama és molt ampli. No deixen de sortir noves propostes, moltes de les quals s’estan obrint també a altres circuits. Això és molt positiu, perquè professionalitza la música popular i tradicional.
P: Intentem fer un FIMPT per a tothom i no abocar-hi propostes artístiques indiscriminadament. Cada actuació té el seu propi sentit, i no funcionaria de la mateixa manera en una altra franja que no fos la seva. El FIMPT és un festival molt familiar i busquem que l’espai sigui també molt agradable. L’any passat, a més, vam recuperar propostes familiars que s’havien fet antigament, com la cercavila de dissabte a la tarda. Es tracta d’un espectacle itinerant de carrer que també ens dona visibilitat al centre i ajuda a consolidar la idea que el FIMPT és aquell cap de setmana de juliol a tota la ciutat.
Què significa el FIMPT per Vilanova?
P: Tenim la sort que Vilanova és una ciutat molt rica en festivals d’estiu. Cada festival, a més, té la seva essència. També el FIMPT, que ha aconseguit tenir un públic molt fidel (alguns el segueixen des del primer any), però també un públic cada cop més jove.
Quins reptes té el festival?
M: Sempre hi ha coses a millorar, però si el festival pot mantenir-se com està, ja podem estar més que satisfets. Perquè no hi ha la necessitat de créixer. El festival és bonic com és ara mateix.
P: El FIMPT no ha de ser un macrofestival. Té la mida adequada i no cal créixer més. A més, és un tema que no ens preocupa massa, ja que pel fet de ser gratuït tampoc no disposem de dades concretes. No som un festival de xifres, som un festival d’experiències.
