Sort que l’actual alcalde del Vendrell és arqueòleg, perquè aquest tret s’ha notat moltíssim en la política que ha aplicat a la vila en els darrers anys. Si hagués estat economista o similar, no sé pas què hauria passat.
El tema arqueològic al Vendrell, i ara parlant com ho fan els nostres polítics, amb seriositat i mirada al futur, ha estat, juntament amb uns quants més, dels més oblidats que han passat en aquesta legislatura. La veritat és que no s’ha parlat gairebé gens d’aquest tema en un municipi amb un encaixat petit museu d’arqueologia que deu estar guardat en algun lloc segur dels magatzems municipals o dins la caixa forta municipal, perquè ningú ens furti les joies de la corona.
Hem fet exposicions de mil coses i els mosaics per justificar una de les grans ensopegades de les grans inversions vendrellenques, com serà aquest nou espai dedicat a Santiago Padrós. A veure si aquests manaires s’atreveixen i organitzen una excursió guiada Cuelgamuros per veure una altra part de la seva gran obra, però crec que tot això no els fa gaire gràcia, i, com el tema de l’arqueologia a casa nostra, ho tenen ben soterrat perquè ara no toca i està encara lluny a la llista.
Esperem que algun dia en algun racó d’algun gran museu o espai polivalent i transversal, com es fa ara, hi hagi les arrels de la nostra història, perquè la gent la pugui veure, en especial la màscara púnica que va deixar bocabadats els seus descobridors de Mas d’en Gual, però ja s’ha vist que l’arqueologia i l’optimisme són totalment oposats. Sort que el nostre líder espiritual té un important recorregut formatiu en aquest àmbit, sinó ja veig edificis com el Sindicat del Vendrell ensorrat del tot i les cases modernistes de Coma-ruga convertides en un solar per fer apartaments amb vistes.
