La nacra (Pinna nobilis) és l’espècie de mol·lusc més gran del Mediterrani –pot arribar a mesurar més d’un metre– i és característica dels prats de fanerògames marines (de posidònia o Cymodocea) que trobem encara als fons marins de la vegueria. Endèmica del nostre mar, juga una important funció ecològica en l’ecosistema gràcies al seu paper filtrador de l’aigua i al caràcter estructurant de la seva morfologia, refugi i substrat per a moltes espècies. Després d’estar amenaçada per la pesca, el fondeig d’embarcacions i la contaminació, la seva protecció va permetre recuperar-ne les poblacions.
Però des de la tardor del 2016, en poc més d’un any un protozou paràsit està provocant la mortalitat massiva d’aquesta espècie, des d’Andalusia fins al cap de Creus i també a les Balears. Mortalitat que en molts llocs arriba al 100% dels individus (com hem pogut comprovar a la Reserva Marina de Masia Blanca) i que ha fet saltar totes les alarmes a la comunitat científica i a les administracions.
Com a mesura d’urgència s’han rescatat alguns exemplars vius de les badies del delta de l’Ebre i el cap de Creus, uns dels pocs llocs on s’han localitzat supervivents. S’han traslladat a instal·lacions preparades on s’espera aconseguir que es reprodueixin i garantir un mínim reservori genètic que eviti in extremis la seva extinció definitiva. Es creu que el paràsit que les afecta pot haver arribat en el llast de vaixells procedents d’altres mars, o bé que a causa del canvi climàtic les noves condicions hagin pogut activar-lo i provocar aquesta mortalitat. En qualsevol cas, ens ha de fer reflexionar sobre la fragilitat de la biodiversitat davant dels canvis provocats per l’home i la necessitat d’aprofundir en el coneixement científic que ens permeti disposar de més eines per fer front a aquests canvis. Així mateix, la col·laboració a través de projectes de ciència ciutadana, com per exemple www.observadoresdelmar.es, ha estat clau per obtenir moltes de les dades que han confirmat la mortalitat massiva de les nacres al Mediterrani.
