A punt d’acabar l’any, sumant els tres-cents seixanta-sis dies. O restant-los, partint de la mateixa quantitat i anar descomptant. M’agrada sumar, afegir, ajuntar. Saber com han augmentat les noves vivències. Quines emocions s’han engrandit. Converses, mirades, abraçades que han anat fent feix del dia a dia. I també aquells detalls nous, no vistos, del carrer que transites tan sovint. O aquella paraula que de tan dita, t’ha tornat a atrapar. També em complau restar. Reduir els mals endreços que portes dintre. Treure’t de sobre aspreses, antipaties. Deixar el llast de fingiments, d’hipocresies. Potser sí que quan s’enceta un any nou els fan nous propòsits, es resta, se suma.
