El cartell a la porta de botigues i rutines laborals i familiars. Com una foto fixa, la realitat restarà lluny dels paisatges escollits per desconnectar… Però de la mateixa manera que per raons familiars, en algun moment ens ha tocat compaginar el merescut descans amb alguna hospitalització, celebració o enterrament, la família humana convida al mateix: compaginar. I després de la convocatòria de la plataforma cívica Penedès per la Pau al Món ajornada per la pluja, i a l’espera de saber el futur a l’Ajuntament d’un manifest contra el dret de veto a l’ONU, destinat al Parlament, algunes persones d’un grup obert ([email protected]) nascut al Penedès entorn del diàleg, la meditació i la convicció que l’espiritualitat significa compromís, donarem suport a iniciatives com la dels companys/es amb la Marxa per la Pau. I complementàriament, ens plantegem proposar un cap de setmana per realitzar un dejuni testimonial i col·lectiu, comú a totes les tradicions. Algun lloc per parlar de la cultura i l’educació per la pau, escoltar les ONG de la vila, recordar la necessitat de reformes als organismes multilaterals. Dues jornades amb espais de silenci i algunes pregàries, per posar-se a la pell i l’estómac de l’altre, evocar persones referents en la pedagogia i el compromís per la pau i la no-violència. I per plantejar un dejuni en cadena, si no superem el testimonialisme davant una realitat que ens interpel·la, coses de família…
Lluís Díaz Ruiz
Vilafranca del Penedès
