Cada dia són menys les persones que opten per abonar una plataforma televisiva i poder decidir quan i què veure en cada moment. Això de la tele tradicional es va perdent. Les converses ja no són “ahir em va agradar aquell programa perquè van fer tal o tal cosa”, sinó “quina sèrie mires?” i “què és el que t’ha agradat?”. Ara ho tenim a la carta sense haver de seure a una hora concreta i suportar tots els anuncis que t’imposen per poder pagar l’invent.
Amb això sembla que els consumidors es dispersarien en milers de propostes, però no, hi ha un seguit de projectes que atrauen més que els altres i són els preferits per la majoria del públic. Això en cada edat ,que acostuma a coincidir amb altres en les seves eleccions televisives. Molts polítics ens volen encolomar la seva proposta de govern en aquestes televisions locals que sempre intenten tirar cap al costat de qui mana. Si aquesta operació no es fa amb pulcritud i seriositat, al final el que aconsegueix és que es vagin perdent seguidors i el seu poder d’arribar a les masses va minvant de mica en mica.
A banda, han entrat altres molts elements prou importants com el Youtube i el Twitch, que permeten que qualsevol persona, sense gaires recursos, es munti un canal a casa que pot tenir pocs o molts seguidors, segons la seva capacitat d’atracció. Queden molt lluny els dos canals de televisió per tenir avui en dia una proposta tan oberta com persones hi ha a la xarxa. Alguns no ho tenen gens clar i encara es pensen que estan al dia practicant un No-do en colors.
