No sé si us passa. Jo que vaig viure un episodi cruel de covid, des que vaig sortir d’aquella dura història visc el temps en períodes més curts. Puc comptar com a molt una estació, però res de calcular les vacances d’estiu ni res d’això. Sobre la marxa és la gran frase que va agafant força. La inseguretat en el treball, els lloguers, són algunes de les coses que fan el nostre futur imprevisible i ens obliga a fer les previsions a més curt termini.
Vivim en un món on les sorpreses ens poden trastocar el dia a dia. Fa quatre dies la covid va parar el món i el va transformar fins a uns límits que encara desconeixem, perquè encara n’estem paint algunes de les conseqüències. Ara a sobre nostre tenim un altre tema del qual no se’n parla prou com és la sequera, amb uns pantans on es pot veure que s’hi amagava. Això ens avisa que a l’estiu no es podrà aguantar.
Tenim els preus que cada dia pugen més, però com a compensació podem viatjar gratis amb Rodalies. Hi ha moltes persones que ho aprofiten i uns diners que s’estalvien per complir amb els deures laborals. Però hem d’anar amb compte, que molts cops els horaris són orientatius i a vegades els trens ni arriben a passar. L’oli aviat el tindrem a la caixa forta, perquè és un dels productes estrella del consum diari. Si anem així, ens haurem de dutxar amb sifó o cervesa, que serà el més rendible. El món cada dia va muntant i nosaltres anem a sobre, com el futur ja tenim aquí.
