L’any que ve hi ha eleccions municipals. Alguns partits ja han començat a moure fitxa seriosament per preparar aquests comicis. Altres estan buscant protagonistes i figurants per anar confeccionant llistes per a aquesta cita electoral. De tots els partits, el PSC i ERC són els que s’han anat mantenint, adaptant-se a les circumstàncies del moment per anar pessigant vots als seus rivals més directes. Llavors tenim un gran conglomerat de partits que es poden classificar com els hereus de l’antiga CDC, que va permetre que el gran Jordi Pujol estigués al capdavant de la Generalitat durant 23 anys. Una xifra que avui en dia ens semblaria una quimera, però en aquells temps això de la renovació política era una cosa que no estava d’actualitat. Després hi ha un seguit de formacions que van i venen i es van adaptant a cada moment de la vida moderna, segons com bufi el vent i seguint les possibilitats del joc de les taules de poder. PP, Ciutadans, Comuns i altres estan per allí disposats a pactar per remenar les cireres o fer de balança traient pit del parell o tres de regidors que els permeten decantar el poder.
Ara és quan els partits polítics que tenen alguna petita parcel·la de poder han de posar tota la carn sobre la graella per anar assegurant-se la permanència en els pròxims quatre anys. És el temps de grans projectes, somnis i promeses. Després ja posarem només la primera pedra o res més. Simplement, ja ho pagaran els qui vindran al darrere.
Ara som a l’era dels titulars potents, encara que després la lletra petita només se la llegeixin quatre. Temps de fotografies i grans declaracions que estan condemnades a quedar en un calaix per la resta del temps. Aprofiteu a fer la carta als reis als nostres polítics perquè en els mesos vinents els podreu trobar al mercat o passejant el gos al costat de casa.
