El seguiment del judici contra el procés ha entrat en una fase delicada. De primer, les declaracions dels processats van ser una clara demostració de la seva innocència i el ridícul de la fiscalia animava a pensar que a la Sala li seria difícil superar la vergonya d’haver de condemnar-los. Tanmateix, les veus dels testimonis de l’acusació i la Fiscalia van eixordant les evidències. Ens recorden la “tècnica” del PP de mantenir la mentida amb l’esperança “d’allò que queda”. Ara bé, si s’escolta bé la defensa, les acusacions –com sempre– cauen per si soles.
Darrerament s’hi ha afegit la declaració del cap operatiu dels Mossos, un cos situat en la intersecció de l’obediència al poder judicial i la fidelitat a la Generalitat, però obligat a desprestigiar-se reprimint la població. Els Mossos, atenent a la seva trajectòria i oportunitat estratègica, ho van resoldre complint l’ordre judicial de la proporcionalitat i manteniment de la convivència. Però el simple fet de discrepar sobre si calia tirar endavant o no l’1-O, per evitar la possibilitat de violència (els jutges l’adjudiquen, sense més, a la part catalana), ha fet pensar a l’unionisme que la defensa trontolla; que hi ha un desajust equivalent al fracàs de tota la causa. Els Mossos serien el cap de turc…
Però no perdem el fil: cal que les defenses facin cas, sobretot, del que tant reclama l’advocat Gonzalo Boye, si es vol guanyar a Estrasburg: fer-hi valer el mandat de la majoria absoluta i la llibertat de debat; els prop de dos anys de presó preventiva; l’atac al dret a l’autodeterminació, a la llibertat d’opinió, de reunió i de manifestació; el pacifisme militant i els incidents sense proves; els anys d’haver maldat pel diàleg; la conspiració de l’Estat, la farsa actual; la fatiga dels acusats; els desajustos del propi judici…
Tenim raó. Cal, doncs, mantenir la capacitat de convocatòria i la memòria dels greuges; tenir al dia el determini, l’enginy, aquella generositat que fa callar els fiscals, el pes de la gent i tot allò que va superar les previsions, les de l’Estat i les del mateix Govern de Catalunya.
Ens hem d’afanyar, entre tots, a donar una resposta digna, duradora i finalment eficaç.
