Terramar, un festival per viure

Del 31 de juliol al 12 d’agost, els Jardins de Terramar tornaran a ser l’escenari del Festival Terramar CaixaBank de Sitges, que aquest 2026 celebra la seva novena edició. En menys d’una dècada, el festival ha aconseguit consolidar-se com una de les cites destacades del calendari cultural estiuenc a casa nostra, amb una proposta que combina música en directe, arts escèniques i una experiència pensada perquè el públic pugui gaudir molt més que d’un concert.

La singularitat del festival no rau només en el cartell musical, sinó també en el model que ha anat definint any rere any. Lluny dels grans recintes i de les programacions massives, el Festival Terramar CaixaBank ha apostat per una manera diferent d’entendre la cultura, molt més experiencial, i donant un valor afegit a l’espai i a la proximitat entre artistes i espectadors.

Amb un aforament de fins a 2.500 persones, el festival ha decidit mantenir-se fidel a la seva capacitat. Joan Ramon Rodríguez, codirector del certamen, reconeix que aquesta limitació condiciona la programació, especialment en un context en què els artistes han incrementat notablement els seus caixets, però defensa que “créixer significaria perdre una part important de l’essència del projecte”. L’objectiu, explica, és preservar el model actual del festival sense haver de traslladar aquest increment als preus de les entrades.

Aquesta aposta ha convertit el Festival Terramar CaixaBank en un dels pocs festivals boutique del país. En paraules del mateix Rodríguez, aquest concepte es pot entendre com “un cicle de concerts que s’estén durant diversos dies i que pren sentit en un espai especialment singular”, com són els jardins noucentistes que acullen el festival.

El Festival Terramar CaixaBank va néixer amb la voluntat de situar Sitges com un punt de referència cultural durant l’estiu i de construir una oferta capaç d’atraure públic més enllà del municipi i del Garraf. Nou anys després, les dades del festival deixen palès que s’ha assolit aquest objectiu.

Segons l’últim estudi de mercat elaborat per l’organització, només un 18% dels assistents provenen de Sitges i de la resta de la comarca. La meitat del públic arriba des de l’àrea metropolitana de Barcelona, mentre que prop d’un 30% es desplaça des de Tarragona i Lleida. Rodríguez assegura que “el festival ha aconseguit arrossegar públic de tot Catalunya”, un fet que el consolida com una cita amb capacitat d’atracció territorial.

L’impacte també es fa notar en l’àmbit econòmic. L’organització calcula que el certamen genera uns 10 milions d’euros en l’economia i la dinamització de la comarca, especialment en sectors vinculats a la restauració, l’allotjament i el comerç local.

Aquest creixement, però, no ha afectat la filosofia del festival, que continua oferint una programació eclèctica, amb noms consolidats i un perfil pensat especialment per a un públic adult. Rodríguez admet que en altres edicions s’ha apostat també per artistes més joves, però insisteix que el públic que millor encaixa amb l’espai i amb la proposta és aquell que busca una experiència cultural completa i relaxada.

1 de 5

La novena edició presenta una programació diversa, amb una presència especialment destacada d’artistes catalans. El codirector del festival admet que aquesta coincidència no ha estat planificada de manera explícita, però que el resultat és “un cartell amb un fort accent de país”. També destaca l’esforç fet perquè els artistes mantinguin una certa exclusivitat territorial i evitin actuar en espais pròxims a Sitges durant la mateixa temporada.

En aquest sentit, l’encarregada d’obrir aquesta edició serà Sílvia Pérez Cruz, que actuarà el 31 de juliol en un concert especialment significatiu, coincidint amb la celebració dels seus trenta anys de trajectòria i amb la presentació del seu nou treball discogràfic. L’inici del festival també tindrà com a protagonistes Sergio Dalma, que l’1 d’agost revisitarà el seu univers musical vinculat a la cançó italiana amb Ritorno a Via Dalma, i Joan Dausà, que el 2 d’agost arribarà a Sitges per presentar Immortals, el seu cinquè disc. Precisament, aquest és un dels concerts que ha despertat més interès entre el públic. Segons Rodríguez, el ritme de venda d’entrades supera clarament el de l’any passat i l’organització és a prop de penjar el cartell de complet.

Després d’aquest primer cap de setmana, el festival presentarà una de les novetats més destacades del programa amb Bona gent, de Quim Masferrer, prevista per al 4 d’agost. La proposta suposa el retorn del teatre al Festival Terramar CaixaBank i reforça la voluntat del certamen d’anar més enllà del format estrictament musical. En paraules del codirector, “aquesta mirada oberta, que combina música en directe i arts escèniques, forma part de la identitat del festival i de la voluntat de generar experiències singulars en un entorn també excepcional”.

La programació musical es reprendrà immediatament després amb una combinació de grans noms internacionals i artistes amb una trajectòria consolidada. El 5 d’agost arribarà Earth, Wind and Fire Experience by Al McKay, en l’única actuació que oferiran aquest estiu a Catalunya. L’endemà serà el torn d’Ara Malikian, que presentarà a Sitges Intruso, un espectacle que combina virtuosisme clàssic i influències de músiques del món. Per la seva part, Rosana tornarà als escenaris del festival el 7 d’agost, coincidint amb els trenta anys de Lunas rotas, un dels discos més rellevants de la seva carrera.

La recta final del festival proposa un doble concert i diversos tributs i aniversaris. El 8 d’agost, Els Amics de les Arts commemoraran dues dècades de trajectòria en una nit compartida amb Ginestà, una de les formacions destacades de la nova escena catalana. El 9 d’agost arribarà This Is Michael, un homenatge internacional a Michael Jackson que connecta amb l’actualitat marcada per l’estrena del biopic dedicat al cantant. Rosario Flores prendrà el relleu el 10 d’agost amb una gira que repassa més de tres dècades de carrera, abans que Sopa de Cabra protagonitzi una de les cites més esperades d’aquesta edició amb la celebració dels quaranta anys del grup.

La clausura, prevista per al 12 d’agost, anirà a càrrec de God Save The Queen, amb un espectacle d’homenatge concebut per recordar el darrer gran concert de Queen amb Freddie Mercury. Una manera de tancar una programació que, segons Joan Ramon Rodríguez, reflecteix bé l’ambició artística del festival: “La novena edició del festival planteja un recorregut coherent per diferents sensibilitats musicals”.

Les entrades es poden adquirir a través de la pàgina web oficial del festival (https://festivalterramarcaixabank.com/)

Més enllà de la programació artística, una de les claus que expliquen la consolidació del Festival Terramar CaixaBank és la capacitat d’haver convertit l’espai en una part essencial de la proposta.

El festival ha construït una experiència pensada perquè el concert sigui només una part del recorregut. El públic arriba amb temps, passeja pels jardins i incorpora a la nit altres elements que van més enllà de l’actuació principal. Aquesta voluntat d’allargar l’experiència ha anat prenent força amb els anys i s’ha convertit en un dels trets més valorats pels assistents.

En aquest plantejament, el village ocupa un paper central. La zona gastronòmica, a càrrec de Cal Blay, permet adaptar la visita al ritme de cada persona. Hi conviuen una proposta de sopar en format bufet amb reserva prèvia i una oferta d’street food gourmet disponible des de l’obertura de portes.

Aquest model és també una de les raons que expliquen el perfil del públic que busca el festival. Joan Ramon Rodríguez defensa que “el festival ha trobat el seu lloc precisament en aquesta aposta per una experiència més cuidada, adreçada a un públic adult que no busca només assistir a un concert, sinó participar en una proposta cultural completa”.

Compromís amb el territori

El Festival Terramar CaixaBank també manté una dimensió social que s’ha anat consolidant amb el pas del temps. En aquesta novena edició, el festival tornarà a destinar cinquanta cèntims de cada entrada venuda a projectes socials vinculats a la Fundació Ave Maria i a la iniciativa Nits de la Lluna Plena, centrada en la recerca contra el càncer infantil. Es tracta d’una línia de treball que reforça la voluntat de mantenir una relació activa amb l’entorn i de retornar una part de l’impacte generat.

Quan encara no s’ha celebrat la novena edició, l’organització ja ha començat a pensar en el desè aniversari. Joan Ramon Rodríguez admet que encara no han començat a treballar-hi de manera específica, tot i que assegura que hi haurà alguna acció especial per commemorar l’efemèride. Mentrestant, la prioritat continua sent la mateixa que el primer dia, tancar un cartell rellevant i preservar una identitat que ha convertit el Festival Terramar CaixaBank en una cita imprescindible de l’estiu.

Gerard Quintana, Sopa de Cabra

L’11 d’agost, Sopa de Cabra torna al Festival Terramar CaixaBank. Què té aquest festival que us ha fet venir fins a tres vegades?

El Terramar és un festival de referència. Durant molts anys, els grans festivals s’han fet tots al nord del país, a la Costa Brava, però en els últims temps el Terramar ha situat Sitges i la comarca del Garraf en el mapa dels millors festivals del país. Venir-hi a tocar és un luxe, perquè t’ofereix unes condicions ideals per poder fer un gran concert.

Què hi veurem aquest 2026?

Enguany ens fa feliços actuar a Sitges perquè hem preparat un concert molt especial. Celebrem els quaranta anys de Sopa de Cabra i estem treballant perquè cada concert de la gira sigui irrepetible. Avui dia, els concerts han esdevingut xous o espectacles en els quals tot està seqüenciat i res no pot fallar. Nosaltres venim a Sitges sense seqüències ni artificis, a fer un concert com el que podríem haver fet fa quatre dècades, però ara amb un aprenentatge fet i uns mitjans tècnics millorats.

Com arriba la banda al quarantè aniversari?

Arribem en un dels millors moments de la nostra trajectòria. Venim d’un any molt complicat, el qual va sembrar de baixes la banda. Semblava que patíem una plaga: des de l’infart del nostre bateria a començaments de l’any passat, fins a les baixes del nostre baixista –a l’espera d’un trasplantament de ronyó–, o d’en Josep (Thió), que només va participar en tres concerts a causa de problemes de salut mental. Ara hi som pràcticament tots, havent-hi fet un treball musical i, sobretot, de banda.

Com?

Ens ha ajudat molt fer el documental Sopa de Cabra: tornar enrere, que s’ha estrenat recentment. Hi ha coses que, en quaranta anys, mai no havíem posat sobre la taula. I circumstàncies com les de l’any passat ens obliguen a dir-nos-les a través d’una pantalla. Aquest documental ens ha permès mirar-nos al mirall i resoldre temes incòmodes que havíem anat guardant en una motxilla. Ara ens hem alliberat d’aquest pes, fins al punt que els concerts de començaments de gira han estat els millors que hem fet en tota la nostra trajectòria.

El documental encara no l’has pogut mirar. Per què?

Abans de començar la promoció del documental, el vaig intentar mirar, però al cap de cinc minuts el vaig haver d’aturar perquè em va remoure moltes coses. No és un documental en el qual mostrem que som infal·libles i perfectes. Més aviat vam creure que la millor manera d’explicar-nos era posant el focus en totes les vegades que ens havíem hagut d’aixecar. El més fàcil, segurament, era deixar-ho com a banda, però vam picar molta pedra per poder persistir.

N’han estat moltes, les vegades que us heu hagut d’aixecar?

Sí, des de bon començament. Als anys vuitanta, el jovent del Barri Vell vam ocupar una casa per reivindicar un espai autogestionat on poder fer concerts i desenvolupar projectes culturals. Va ser un moment tel·lúric i pletòric que va acabar als jutjats i que, de retruc, va provocar la desfeta de la majoria de les bandes de música de les quals formaven part els membres de Sopa de Cabra. D’aquella gran desfeta en vam sorgir nosaltres; som les restes d’aquell naufragi. Amb això vull dir que aquell inici ja va marcar el tarannà de la banda, perquè quan tot indicava que el millor era plegar veles, nosaltres vam ser capaços d’aixecar-nos, malgrat que molt sovint ens deien que allò no anava enlloc i que fer rock en català no tenia cap sentit.

Dius que Sopa de Cabra està en un dels millors de la seva trajectòria. La banda continua tenint grans plans?

Sí, tot i que mai no saps si els podràs complir. Som una banda que mai ha fet plans a llarg termini perquè sabem que estem sotmesos a coses que poden anar passant. Ja el 2001 ho vam deixar perquè la banda s’estava desfent: en Cuco (Francesc Lisicic) amb càncer, en Joan (Cardona) vivint els últims anys de la seva vida, el germà d’en Joan, que aleshores era el guitarrista, havia mort dos mesos abans… El càncer ens tenia encerclats a tots. Tant de bo poguéssim tocar cinquanta anys més, però durant aquest temps hem après que no manem sobre la vida.

Has pensat què faràs quan tot això s’acabi?

Espero tenir capacitat per continuar fent coses. Soc una persona que no sap estar-se quieta, m’agrada generar. Tinc la sort que m’agrada molt escriure, i si algun dia no tinc la força per poder esclatar damunt d’un escenari, tindré la força per continuar explicant històries a través del que pugui escriure. No vull deixar mai d’aprendre.