T’estimaré fins sempre,
més enllà de l’enllà,
molt més lluny que lluny,
de més a prop que a prop…,
fins la fina línia
que desdibuixa el dibuix,
i fins la fi de tota fi que no és fi.
Perquè quan dic
de més a prop que a prop,
no vull dir-te cap engany,
ni dir-t’ho per l’orgull
de mirar-te de més amunt
del dins que habita la provocació…,
perquè t’ho dic de cor ample i sencer,
de profunda sensibilitat amb tendresa,
de cosida sinceritat amb puresa
per treure’t les ferides de l’ahir,
i ensenyar-te, quan vulguis,
braços que t’abracin i t’estimin.
