Les paraules acabades en -sc, -st, -xt i -ig admeten, en general, dues formes de plural: la culta (o literària) i l’estàndard. Les paraules disc, ajust, text i raig fan el plural com la immensa majoria, és a dir, discs, ajusts, texts i raigs. Però com que aquests finals costen de pronunciar –proveu de dir-los en veu alta–, s’admeten també les formes discos, ajustos, textos i rajos, que són, doncs, plenament correctes.
Per tant, podem dir i escriure tranquil·lament asteriscos, bascos, bruscos, frescos, cascos, foscos… I arrestos, bastos, bustos, compostos, honestos, tristos, vastos… I contextos, mixtos, pretextos, teletextos… Com també, col·loquialment, aiguabarrejos, balancejos, bojos, rojos, gojos, mitjos, lletjos, rajos, safarejos, tornejos…
Ho tenim ben fàcil, doncs, malgrat que hi podem fer encara alguna precisió. Hem quedat que disc pot fer discs i discos, oi? Per tant (si encara en tenim), podem dir tocadiscs o tocadiscos, però no podem pas dir, en lloc de disc, “disco”, que és un castellanisme flagrant.
Complexos
Aprofitant l’avinentesa podem parlar d’un altre error freqüent que hi té una certa relació. A molta gent aquest plural acabat en –os els sona a castellanisme i, amb tota la bona fe del món, cauen en la hipercorrecció que consisteix a corregir formes que no cal corregir, per estranyes que semblin a segons qui. És el cas d’algunes de les del grup de dalt (acabades en –xt) i d’altres acabades en –x. Sentim a dir “Va a un col·legi mixte”, per exemple. No!: col·legi mixt, escola mixta, col·legis mixts (o mixtos) i escoles mixtes. Fins i tot aquest mixtes, que és correcte en femení, no ho seria en masculí (col·legis mixtes). Un bon pretext, uns bons pretextos (no pretextes).
Semblantment, tenim text complex, frase complexa, texts o textos complexos –no complexes!– (aquest no té dos plurals, fixeu-vos-hi: no acaba en –xt, sinó en –x), frases complexes. Ull fix, idea fixa, ulls fixos (no fixes), idees fixes. El reflex del sol, els reflexos del sol (no els reflexes). Té molt bons reflexos, aquella… (no reflexes). Un mirall convex, uns miralls convexos (no convexes).
En fi, us desitjo de tot cor que passeu uns dies de Nadal ben feliços, amb moments ben faustos, que no abuseu dels mariscos ni dels mol·luscos (que no esdevinguin indigestos), que poseu força vescos per ornamentar casa vostra, que els refrescos compostos us siguin administrats amb moderació, que els desajustos us siguin mínims i els disgustos inexistents, que els vostres gustos siguin respectats, que els excessos dels altres no us siguin molestos, que no us sobrevinguin enuigs o enutjos, que els regals dels estoigs o estotjos siguin bonics, austers i sostenibles, que els politiqueigs o politiquejos siguin eficients i que l’any que ve no us apugin els impostos.
I que s’acabin d’una vegada els sofriments injustos del nostres presos! Bon Nadal!
