El tema de l’ensenyament està perdent el seu interès. A mesura que passen els anys i per evitar frustracions, crisis emocionals, depressions i altres patologies perilloses s’està aplanant el camí perquè tothom aprovi els cursos i el fet de repetir sigui en els casos de jutjat de guàrdia. Aquesta és una manera de carregar-se el sistema quan l’alumne sap abans de començar que els exàmens són un pur tràmit i tot és qüestió de passar anys perquè la resta funciona automàticament.
Després tenim aquí un greu problema amb el jovent que no el volem educar perquè el preferim borrego amb títol que repetidor sense títol. Després passen coses perquè els joves destrossen coses, es fan d’alguna secta perillosa, es dediquen als negocis il·legals, són persones violentes, són carn de psicòleg i psiquiatra. La culpa és nostra perquè a aquests joves amb esforç zero han aconseguit un títol que no vol dir que tingui els coneixements oportuns sinó simplement que ha estat uns anys escoltant un professor dient unes coses, ha estat a classe no demostra ni que l’hagi escoltat perquè molts cops ni això.
Estem aixecant un edifici sense base. Ja només contractem policies perquè sabem que no ho podem arreglar de cap altra manera. Només els antidisturbis armaris ens podran parar aquesta tempesta que ens ve a sobre per deixar pujar una generació sense base, sense criteris i sense esforç. Gent enganxada a les pantalles que no saben ni volen sortir d’aquest món virtual. A vegades no saben si tenen una pistola de veritat o una de mentida. Estem en una societat explosiva a veure per on petarà tot plegat.
