Tornem de la Setmana Santa. Tornem a la calor, als turistes, a les segones residències. Torna el top manta a les postres costes. Aquest és un dels problemes eterns que no podem arreglar de cap de les maneres, ni per nombre d’efectius policials, ni per normativa, ni per competències. Podem enviar a quatre policies i un parell de mossos que patrullin amb uniforme per tenir controlat el fenomen, per intimidar els venedors, però aquesta mesura ja fa anys que està més que superada. Molts d’ells estan lligats a unes màfies que passen lluny d’aquí. A casa nostra només tenim la part més feble de tot plegat. El darrer esglaó. Els qui s’emporten el gat a l’aigua de tot això encara estan per descobrir i segur que cada dia van a dormir ben tranquils. Aquest estiu podem tenir algun episodi amb algun brot violent, però la cosa seguirà com un partit de tennis. Cadascú fent el seu paper com sempre, però segurament en més d’un cas ja s’han fet amics els integrants de les dues bandes. Fins i tot han compartit algun cigarret mentre els uns presumptament venen mercaderies il·legals i els altres fan que vigilen per donar seguretat al turista perquè sembli que es fa alguna cosa, però tot és pur teatre.
Mentrestant, en aquests negocis de platges ens trobem persones que treballen cada dia més de 12 hores ininterrompudes amb un contracte que potser no cobreix ni la meitat del temps treballat. No cal que parlem d’hores extres. Potser durant dos mesos no tindran ni un dia de vacances i per dinar o sopar ho hauran de fer amb cinc minuts i d’amagat.
Nosaltres “perseguirem” el top manta destruirem bosses i calçat esportiu falsificats, però no farem res per evitar aquest tipus de feina de platja que massa sovint es donen a les nostres costes i que sembla que ja haguem superat fa anys amb la normativa vigent. Potser millor que mirem a tots els cantons i no ens deixem enganyar per aquesta partida de tennis que a ningú li interessar solucionar.
