Poder valorar el temps, organitzar-lo segons les dèries de cadascú, té avantatges. Entre els interessants es podria posar la diversió de la relectura, el fet de tornar a llegir un llibre. Sovint és una redescoberta. La setmana passada, escrivint sobre “acompanyar”, vaig tornar al text de la Sílvia Amigó Respirar per la ferida (2013). Uns textos poètics en què les paraules, com si tinguessin un únic valor, s’emmirallen i, alhora, es confronten. Ho feia buscant “acompanyar”, que no hi és. Però n’hi ha altres, per repassar, per tornar a conèixer. Com per exemple “tolerar/respectar”. “La tolerància és conservadora del present, el respecte és el futur. /…/ La tolerància és condescendència, la caritat que llança la moneda tot passant de llarg sense mirar. El respecte mira de cara i mira a la cara”.
