Tornar al Penedès

0
988

Fa una setmana que sé que podré fer el que espero de fa mesos. Fa mesos que penso en aquest moment, en les ganes que tinc d’arribar amb la meva bombolla i poder passar un cap de setmana a Sant Quintí. Es preveuen cues, sembla que plourà i tots els elements han plantejat un mal cap de setmana. Però res ens aturarà. Tornem al Penedès, tornem a Sant Quintí i no sabeu amb quina alegria ho farem.

El moment l’he viscut i vist infinitat de vegades. Primer darrere el cotxe que conduïa el pare o la mare, després com a conductor sol, ara pensant que és el meu fill el que es grava al cervell el trajecte. Agafar el revolt i veure la rotonda dedicada a Joan Amades –una rotonda que abans no hi era, clar– i enfilar la recta de la passada –abans rodejada d’ametllers i oliveres, ara amb els polígons industrials que van canviar-li el paisatge i segurament van donar un millor futur al poble, ja que van permetre donar feina i ingressos al municipi. Enmig de la recta veure el radar de velocitat que sembla que només està planificat per multar quintinencs, frenar una mica i passar el doble revolt on tantes vegades has vist cotxes caiguts o encallats abans de poder veure les façanes del barri de la Bòria. I sentir que ja ets a Sant Quintí. Seguir la carretera i tombar a Joan Sardà i poder dir que ja hem arribat a casa.

És un gest simple, un camí que he fet durant anys i al qual no li donava gens d’importància, fins fa un any. Sortir de Barcelona i anar a Sant Quintí. Sé que aquesta visió és única i alhora segur que tothom que ha viscut fora comparteix mil i una històries similars. Que aquest cap de setmana molts reviuran de manera similar però alhora única. Serem molts els que tornarem a voltar pel nostre poble mirant i elogiant aquells elements que un dia van ser habituals i als quals el temps d’aïllament i la pandèmia han permès donar l’excepcionalitat que es mereixen. Aplaudirem les millores, comprarem als comerços habituals i anirem a esmorzar o a dinar a bars i restaurants (Miquel, ves preparant l’entrepà, que vindrem a esmorzar). En tenim ganes i tot valdrà la pena.

Sabem que la pandèmia ha estat i seguirà sent dura, no s’arreglarà res aquest cap de setmana i segurament hi haurà una certa sensació de culpabilitat vinculada a dades de l’evolució de la covid, i patirem acudits sobre “camacus” fugint de la ciutat després d’estar tres mesos amb confinament perimetral. Però tot valdrà la pena. La cua al peatge de Martorell la donem per amortitzada i gairebé la mastegarem i la gaudirem com si la trobéssim a faltar.

Perquè aquest cap de setmana superarem el confinament perimetral i podrem recuperar família i amics, saludar-los i mirar-los als ulls, i gaudir d’allò que donàvem per descomptat i que no vam valorar fins que ens va faltar. Tornem a Sant Quintí i el mirarem amb millors ulls que mai.

FER UN COMENTARI