MOZART ERA UNA DONA, Història de la música clàssica en femení, és una simfonia literària imprescindible. Escrit per la periodista de música clàssica Aliette de Laleu, traduït al català per M. Desclot, i publicat a l’Ed. Ficta de Girona.
Un goig de llibre que analitza la situació de la dona en la història de la música, des de Safo fins el s.XX. La lectura obre un món que desconeixem i que en el s.XXI voldríem diferent. Com deia S. de Beauvoir, les dones hem d’estar sempre pendents dels drets adquirits… sempre posats en qüestió!.
La força del llibre rau en recuperar la presència de la dona en la música. A l’antiga Grècia homes i dones tocaven junts, però amb el temps músics i compositors donen el perfil d’un home blanc, perruca i clavicèmbal (segur que veieu Mozart, que NO, no era una dona.) La seva germana gran M. A. Mozart, transcrivia simfonies, s’ocupava de l’orquestració i escrivia la música per a cadascun dels instruments de l’orquestra a partir de la versió composta pel seu germà. Actuava a les millors corts d’Europa. Li enviava composicions i quedava meravellat, i li deia: prova d’escriure sovint… però no hem trobat res.
Què sabem de la segona esposa de Bach? (cantant i instrumentista a la Cort de Köthern? O de F. Mendelssohn, C. Schumann, i A. Mahler? Totes tres grans instrumentistes i compositores.
Sabem per què les dones no podien tocar alguns instruments? I per què viuen lluny de la batuta? El 2011, apareix la directora d’orquestra negra, Glass Marcano. Vet aquí un altre problema, la racialització de les dones negres cantants d’òpera o directores. I que els va passar a les dones cantants? L’església prohibeix del 578 fins el s. XX que cantin en llocs de culte. I les italianes dels Ospedali de Venècia sí que podien cantar en ple Barroc perquè eren òrfenes, verges i pures? Totes en l’anonimat més absolut.
La Revolució francesa crea teatres per Òpera, Conservatoris amb classes mixtes… i Napoleó amb el Codi Civil les treu de tot arreu. Arriba la prohibició papal per als castrats i entren les dives al món de l’Òpera. Us heu fixat com moren les dones a l’Òpera? Sempre són violades, empeses al suïcidi, assassinades… I qui ha esborrat les professores com H. de Montgerault, que crea un mètode propi per aprendre piano?
La dona, sempre hi ha sigut, però silenciada pel patriarcat, la misogínia, la por dels homes, i el fet de signar amb el nom de fonts. Així ha desaparegut del relat històric. El llibre obre un mar d’informació i ens qüestiona perquè normalitzem la situació.
