Ermessenda la dama de Girona és el darrer llibre de la trilogia sobre Ermessenda de Carcassona, escrit per JT, i editat per Andana Edicions. Hi llegireu els darrers anys de la comtessa, a Girona, fins als darrers dies a Sant Quirze de Besora. Juntament amb la presència de Mir Geribert, autoanomenat príncep d’Olèrdola, ben present en els tres llibres.
Si ens fixem en com JT ha construït els personatges i els esdeveniments històrics, hem de valorar la feinada ingent que hi ha al darrere. Cal dir que els personatges imaginaris que porten el pes del llibre també són molt elaborats, com és el cas d’Argemí, conseller àulic de la comtessa i la seva dama de companyia Emma. Tots dos són protagonistes d’un viatge iniciàtic al costat d’aquesta dama lúcida, i forta. La destresa de JT és que ha trobat l’equilibri entre els personatges històrics i els ficticis i això li ha permès construir una novel·la històrica equilibrada i perfecta, seguint el cànon del gènere, de manera intel·ligent i amena. Queda clar que el seu estil narratiu beu dels clàssics grecs i també dels trets de la novel·la històrica contemporània de Walter Scott. Hem de valorar-li també l’habilitat per narrar les intrigues polítiques, que sedueixen el lector.
Els grans temes recorren la novel·la: l’amor, la mort, l’ambició, el poder, la llibertat, i altres com la defensa d’una filosofia de vida, en la qual saviesa i senzillesa conviuen, o la sexualitat, tractada amb elegància i tendresa, i amb una certa murrieria que dona un toc irònic i divertit al text, i el feminisme, vist en una societat, la del segle XI, que donava més protagonisme a les dones, en alguns aspectes, que no la del segle XXI, i l’art, l’accés a la cultura, l’esperança d’un món lliure nord enllà… Res gratuït, tot al servei d’allò que vol transmetre.
Tot això amb un teló de fons com el palau comtal de Barcelona, o Girona de manera especial, i l’omnipresent Penedès del segle XI, amb Olèrdola, Sant Sebastià dels Gorgs, i altres territoris d’allò que era la Catalunya incipient. Aquest és el marc on es descriu la societat que voldria Mir, una quimera a l’època.
Escrit amb una prosa bella i correcta. Cal dir també que el JT ha fet una bona tasca lèxica, introduint mots de l’època, llatinismes… donant versemblança a la història, tan ben estructurada en cent sis capítols que entrecreuen aventures captivant el lector.
L’obra sencera traspua estima pel Penedès i el país, reivindicant des de la ficció una història massa temps silenciada i ignorada. L’heu de llegir i gaudir.
