Congratulem-nos! Tenim en català la Poesia de Louise Labé, la genial escriptora lionesa del segle XVI, coneguda com la Belle Cordière (marit i pare eren corders). De formació acurada, sabia italià, llatí, grec, occità, música, tocava bé el llaüt, bona amazona i coneixia l’art de les armes, de gran bellesa i tarannà liberal. Però hi ha qui diu que no va existir mai, que el nom és el d’una cortesana de Lió i l’obra, d’un grup de poetes que van editar amb aquest nom. Cert o no, en aquesta poesia hi ha una força i una mirada femenina d’una qualitat extraordinària.
L’acurada traducció és de M.A. Gardella. L’ha editada l’editorial J.J. de Olañeta, a Mallorca, a qui agraïm l’esforç d’aquesta bella i necessària iniciativa. El llibre té un pròleg de la traductora, que ens guiarà per la bella poesia; una epístola introductòria del doctor P. Laude, professor de la Universitat de Georgetown; i una carta dirigida a l’amiga Mlle. Clémence de Bourges, lionesa com l’autora. Obren 24 sonets i tanquen tres elegies, tot escrit en versos decasíl·labs, amb cesura a la quarta síl·laba, cosa que s’ha mantingut en la traducció i que ens permet gaudir de la musicalitat de la poesia de Labé.
En els versos marcats per la mitologia clàssica, els deus i els humans es relacionen. Cavalca entre l’Edat Mitjana i el Renaixement. Els tòpics de l’amor cortès (malaltia d’amor, amor de lluny, amor pels ulls, llanguiment…) evoquen les trobairitz. Hi ressona Ariosto i el seu Orland el furiós, un referent en la literatura tardomedieval.
La força de la personificació de l’Amor, com un personatge al·legòric, que tant agradava als escriptors medievals com Llull, omple d’espiritualitat el llibre i d’interaccions entre Amor i l’autora, especialment en la tercera elegia. Propera a l’experiència mística, és una trobada amb quelcom absolut a través de l’Amor, com a exemple suprem de l’alteritat. L’Amor es converteix en l’eix de l’obra. Dant ens diu a la Divina comèdia que la salvació humana passa per l’amor.
L’altre, l’amant, ho amara tot, i això provoca la por a ser jutjada per la moralitat de l’època. Aquesta passió amorosa, generosa i absoluta, s’expressa amb jocs de contraris com la vida i la mort, el dia i la nit…, amb apòstrofes, preguntes retòriques a l’amant, que ara estima i ara desapareix, creant un desassossec en la dama que l’adora, i que l’expressa sovint amb un to hiperbòlic ple de tendresa i d’erotisme. El “jo” poètic i el “tu” –sovint Amic, com en l’Amor Cortès– omplen de proximitat i versemblança el llibre. Una excepcional poeta que heu de descobrir.