Ravals, d’Edicions Bromera, primera novel·la de Montserrat Morera Escarré, és una autèntica delícia, que us atraparà des de la primera pàgina. Els personatges principals porten l’acció i el ritme de la novel·la, però l’elenc de secundaris són un petit tresor que enriqueix extraordinàriament l’obra. Ells són els que configuren el retrat precís del Raval, o de Londres, dos espais emblemàtics, juntament amb l’escala de veïns tan viva, que ara els voltors immobiliaris van buidant d’inquilins amb el vistiplau de la classe política.
Seran els personatges que us arrossegaran vers el melic del barri, i temes com el feminisme no agressiu, o la solidaritat de la gent, que no hi entén de races, ni de pobles, i que posa per davant la humanitat de les persones, esdevindran els eixos de la realitat que mou els fils del relat. Al costat d’això hi ha el triangle amorós tan peculiar dels principals (ella, el marit i l’amic d’infantesa, que ara és capellà). El contrast el donen els personatges del feixisme, les històries que amaguen, el silenci aclaparador de l’època com un personatge més… juntament amb la presència de la por, “que era l’aroma d’aquella tardor”, que deia G. Ferrater. El pare perdut i el germanastre retrobat, el drama de l’exili durant la Guerra Civil, són eixos també d’aquesta bellíssima novel·la.
El barri no és només els habitants i els seus orígens, també les seves religions i com, malgrat les creences, la gent s’ajuda i s’entén. Fa goig aquest vessant dels humans, que els governants han oblidat. I encara els actants, objectes protagonistes de la trama: les cartes i les dues ciutats.
Completen el teló de fons els atemptats de Londres i de les Rambles. Sents com tot s’atura i els barris de les dues ciutats cruixen de pànic, d’astorament… I la biblioteca del carrer Hospital recupera el sentit d’hospital-hospitale-alberg de forasters, que resa l’epígraf de la novel·la.
La llengua, déu meu, quina riquesa: anglès, francès, castellà i la de la novel·la, el català. Aquesta riquesa palesa l’aiguabarreig lingüístic de les dues ciutats, i el català de l’autora és tan ric de refranys i frases fetes… I el joc d’anticipacions captura el lector perquè no s’escapi del salabre de la trama. Narrar de pressa, si cal, i al so d’una campana, l’acció s’accelera. Tot un luxe de recursos!
L’art i la música impregnen la novel·la i acomboien el lector, i se li omplen els ulls de pintura, les orelles de música i el cor de cinema. Res a l’atzar en aquesta novel·la tan ben travada que heu de gaudir.
https://desigdellegir.wordpress.com
