En aquest nou llibre el XHV, Balla, esperança, balla i vuit relats més s’endinsa en la literatura d’adults i ho fa a través de nou relats colpidors, mentre ens acosta vers una mirada de la vida que desconeixem, sovint perquè mirem cap a l’altra banda.
El XHV provoca al lector i l’obliga a pensar en una realitat plena de persones que han de lluitar per tirar la pròpia vida endavant, però que parteixen d’uns paràmetres diferents dels de la majoria.
Les belles cites que encapçalen el relat denoten la sensibilitat i la saviesa de l’autor, que es val de personatges il·lustres com M. de Montaigne, J. Neddermann, F.G. Lorca, per anticipar-nos el missatge profund d’algunes narracions.
Tota la galeria de personatges d’aquest recull, tenen una mirada valenta sobre la pròpia realitat, i emanen lluita i coratge en cada història. L’autor confessa que per ell ha estat un privilegi conèixer les vides amb les quals s’inspiren les seves històries, amb nom diferents, clar. El fet que l’Associació Entrem, es posés en contacte amb l’autor va generar un seguit de complicitats que es respiren en el llibre.
La fragilitat humana és un tema de substrat en tota l’obra i si llegiu atents ho captareu, i més epidèrmicament hi veureu el bullying, l’abús sexual en alguns casos des de la més tendra infància, l’embaràs no desitjat, l’embaràs desitjat, les malalties mentals, la dificultat de trobar feina per a determinats col·lectius amb mancances. En fi, un retrat, no, jo diria més aviat un calidoscopi d’escenes cinematogràfiques que denoten que el seu autor coneix bé el món del cinema i que des de l’ull de la seva càmera interior sap omplir el relat a voltes d’ingenuïtat, a voltes de moments d’intensa felicitat, a voltes de reflexió, o de denúncia i malgrat que ho fa amb un llenguatge ple de tendresa, i amb una llengua de proximitat, perquè es vol acostar el lector per fer-lo desvetllar. També es val d’un llenguatge didàctic, perquè no vol deixar enrere ningú i vol, crec, que estimem el que ens planteja l’agudesa del seu ull intern. Vol que mirem de cara una temàtica punyent i que ho fem amb respecte i amb valentia.
Per descomptat hem de dir que la sensació de proximitat, de complicitat i d’empatia que comença des de l’espai en blanc que precedeix l’inici del relat fins al darrer punt de cada conte, fan trontollar i sacsejar el lector. Llegim-lo, tothom necessita trobar-se amb determinats temes tabú que no són altra cosa que grans històries d’amor i un bany de realitat imprescindible.
