La imatge de la furgoneta que conduïa el terrorista i que dona la volta al món està davant d’un bicing. És a la Rambla, entre les dues entrades del Metro Liceu. Un bicing on molts dies deixo la bicicleta perquè posar-se al carrer Boqueria és un drama a causa del gran nombre de persones que hi corren. Hi passo gairebé cada dia, dos cops, per aquell tram de la Rambla.
Avui, com gairebé cada dia laborable, hi he passat. Ho he fet abans de les 9, amb bicicleta. Per sort, a mig matí he hagut d’anar a Gràcia per feina. Com faig tantes vegades, he agafat el metro a Liceu. Hem quedat a l’entrada, avui eren les 12. I després de l’acte a Gràcia, com que necessitava wifi i ordinador, he decidit que faria la feina a casa (coses de treballar a l’agost). I no he tornat amb Metro, no he anat a Liceu, no he passat per la Rambla per anar al centre. Avui, no. No hi he anat i no hi he estat, i per tant, en sortir no he anat fins a la Rambla a buscar el 59, ni he agafat una altra bicicleta i he creuat la Rambla per anar cap a casa passant pel Raval, tot al llarg del carrer Hospital.
No hi era, podria haver-hi estat. I demà hi tornaré a ser. Demà tornaré a anar a treballar, tornaré a agafar una bicicleta i tornaré a creuar-la (si em deixen), i aniré a demostrar que sí, que fan por, que fan ràbia, que fan patir i que el simple fet de pensar que hi podia haver estat jo, o algú conegut, em fa estremir. Però demà hi tornarem. Perquè mai hem de fer que ells pensin que la seva bogeria pot fer canviar les nostres vides.
I avui #TotsSomBarcelona, i avui més que mai jo estimo Barcelona, #JoSócBarcelona. I avui més que mai, tinc ganes de creuar la Rambla esquivant gent i maleint com de plenes, estan de gent!
(Escrit la mateixa tarda dels atemptats)
