En context electoral, enguany múltiplement electoral, i amb la irrupció d’opcions ideològiques clarament extremes, encara hi ha qui repeteix el mantra que no val la pena votar perquè “Tots els polítics són iguals”. Mantra que aparentment justifica que no es pronunciïn per cap opció i abdiquin del seu dret –i del seu deure– de votar.
I afirmo que es tracta d’un deure perquè la Democràcia, amb majúscula, és una forma d’organització social que atribueix la titularitat del poder al conjunt de la ciutadania, i com a ciutadans no podem abdicar de sustentar-lo, designant els representants que garanteixin la governabilitat i la bona marxa de la societat que els ha elegit.
Ni tots els polítics són iguals, ni, per descomptat, tots els partits persegueixen els objectius que els qui rebutgen d’entrar en el joc de la democràcia els atribueixen: abastar o mantenir el poder i no deixar anar les cadires. Rere les sigles de cada partit polític hi ha una ideologia, la defensa d’uns valors, una manera d’entendre la societat que els seus votants, aquells que els han atorgat la seva confiança, tenen el dret –i novament, el deure– d’exigir que compleixin.
Ara ens enfrontem a unes eleccions una mica especials: les municipals, aquelles en què els candidats tenen una cara, una veu i una història i trajectòria professionals i personals més pròximes als votants del que sol ocórrer en les altres convocatòries electorals. Això pot fer, i de fet ocorre, que els percentatges de votants es modifiquin substancialment i que el vot s’emeti en funció de necessitats o demandes molt particulars i parcials. No hauria de ser així. O no només així. Ultra la confiança que ens pot merèixer el candidat a alcalde o alcaldessa –vàlida i a considerar, evidentment– hi ha d’haver un projecte, un pla de govern, unes propostes fonamentades en què ens puguem reconèixer i identificar i sobre les quals els haurem de demanar responsabilitats.
Per tant, votem amb responsabilitat i segons els nostres valors i els interessos plurals de la nostra comunitat, i després passem comptes i obrem en conseqüència quan ens tornin a cridar a fer possible la Democràcia.
Cert: no tots els polítics són iguals i en ocasió d’unes eleccions municipals cal valorar no només el cap de llista i el seu equip, sinó també un programa per a la ciutat. Si es guanya, bé, i si s’és oposició també. En democràcia tots som necessaris.