Trobar-te treballant
mentre arriba la inspiració,
que arribi Picasso
i t’aconselli descansar
perquè et diu a cau d’orella
que tampoc és bo no parar mai…,
que no cal tornar-se boig
durant vint-i-quatre hores seguides,
que no cal perdre la percepció de la realitat.
Però si em poso a pensar-ho intensament,
això de perdre la percepció de la realitat,
també és una experiència
que s’ha de viure amb tota la força
que provoca la part més creativa del propi art.