Votant dijous vinent es farà un altre pas. Votar: un gest democràtic, abans desconegut i desprestigiat pels “hereus” directes de la dictadura, d’”ordeno y mando”. Els que ara també diuen defensar una Constitució, que alguns, franquistes, no van ni votar. I al mateix temps es diuen garants d’un Estatut de Catalunya que van retallar fins al moll de l’os, mentre altres hi passaven el ribot. Ara han fet servir cent cinquanta-cinc males raons per posar la mà al calaix: de l’ensenyament, de la llengua, del mitjans de comunicació, de la cultura, de la repressió. Amb presos polítics. Però s’ha d’anar avançant. Seguir bastint una democràcia amb més eines per fer servir, per respectar. Mirant endavant. Tornant a la justícia el valor d’imparcial. Lluitant pels plens drets de tota persona. Ara cal una passa més, segura, fidel. L’urna, una de les banderes de la llibertat, és oberta.
