Un ball de números

A principis de setembre, els cinc administradors de la més típica van ser citats, un per un, per l’alcalde. Cadascun d’ells va assistir a la cita amb certa curiositat, donat que el batlle va utilitzar una excusa ben treballada per trobar-s’hi i proposar-los que s’encarreguessin d’organitzar la festa major 2025. Uns de seguida, i els altres unes hores després, van acceptar el repte. Uns dies després, el 15 de setembre, descobrien qui els acompanyaria en aquesta comesa. Ho van fer una estona abans que fossin presentats davant dels mitjans. “El moment de veure’ns va ser molt emocionant. En el meu cas, hi havia algun company que no el coneixia de res, amb altres ens posàvem cara i amb un, l’Oriol, som amics i ens havíem vist feia només uns dies!”, explica Rosa Llopart, una de les administradores d’enguany, juntament amb Adrià Solís, Clàudia Samsó, Anna Campamà i Oriol Udina.

El 15 de setembre a la tarda es van conèixer i, en acabar, van anar a fer una copa de cava amb el quintet administrador de l’any anterior i representants municipals. “En aquesta primera reunió els exadministradors ens van explicar la seva experiència i ens van donar els primers consells. Realment, ha estat una sort tenir-los tan a prop durant tot aquest any, a ell i als de 2023 que també ens han ajudat sempre”, diu Anna Campamà.

El 29 d’agost, quan encenguin la tronada, farà 348 dies d’aquesta tarda. Hauran tingut, per tant, 348 dies per organitzar la festa major 2025. “Ens va anar molt bé ser nomenats tan aviat, perquè hi ha temes que s’han de tancar abans que acabi l’any i com més tard reps l’encàrrec, més costa després”, comenta Rosa Llopart. Tancar els caps del cartell musical és, justament, de les coses que primer van fer els administradors. Després, van concentrar-se a decidir quina empresa de disseny s’encarregaria de la imatge gràfica i el programa i quina de la comunicació: “Necessites tenir els dossiers per anar a buscar patrocinadors abans de final d’any, perquè sinó les empreses tanquen els pressupostos i no tens marge”, indica Llopart.

El ritme de reunions es va mantenir estable fins a finals d’any. Per la Fira del Gall van presentar els primers elements de marxandatge (unes dessuadores) i van haver d’organitzar-se per atendre la paradeta que tenien per vendre. A mesura que les setmanes avançaven, ho feia també el volum de feina i les decisions a concretar. “El volum de feina no em va venir de nou. En el moment que vaig acceptar ser administradora ja era molt conscient que caldria treballar molt i que caldria canviar les meves prioritats per posar, en primer lloc, la festa major”, comenta Anna Campamà. “Si ho vols fer bé i no arribar ofegat el dia 29, has de comptar que hi has de dedicar moltes hores cada dia”, afegeix.

1.500 polseres i 300 parells de mitjons
L’Ajuntament de Vilafranca aporta el 50% del cost de la festa major, la resta l’han de buscar el quintet administrador. Per aconseguir-ho, busquen patrocinis i col·laboracions i posen a la venda un reguitzell d’articles de marxandatge, a més dels programes i les estampes. “Estem molt contents de com ha funcionat tot el marxandatge enguany, ho hem esgotat pràcticament tot”, diu Clàudia Samsó. A més de les dessuadores i samarretes, enguany han produït per primera vegada 300 parells de mitjons, 50 porta entrepans, 30 pitets, i 300 jocs d’adhesius d’stickers inspirats en els sons de la festa major. Tot s’ha esgotat. També s’han venut els 200 ventalls que van posar a la venda, les 1.500 polseres i la majoria dels diferents models de samarretes que s’han dissenyat. A més, juntament amb l’apadrinament de trons (se n’han fet 142), enguany els administradors hi han afegit la possibilitat d’apadrinar faixes amb l’objectiu de col·laborar amb un acte tradicional. 130 persones n’han apadrinat de negres i 60 més de verdes.

Tots els balls del seguici festiu -sense comptar les colles castelleres i els Falcons- i incloent el Ball dels Malcasats, assagen al voltant d’unes 370 hores per sortir per festa major. La immensa majoria comença els assaigs passat Sant Joan i els allarguen fins a la Capta i alguns, més extraordinàriament, fins a dos dies abans de la Tronada. Depenent del ball, assaja un dia o dos a la setmana i la durada dels mateixos oscil·la entre l’hora i l’hora i mitja.

Dins d’aquesta xifra total d’hores s’hi inclouen els assaigs especials que fan els que tenen ball parlat. Els Diables, per exemple, compten amb una comissió de versos que treballa durant mesos per arribar a l’empostissat el dia 31. La resta de colla dedica unes 10 hores d’assaig exclusives per als versos. Les Gitanes, aquests últims dies previs a la festa major fan assajos monogràfics diaris de versos i no acabaran fins al dia 27. “Tenim una comissió de versos que els escriu. Posteriorment, fem una reunió on hi som tots, llegim els versos i cadascú escull el que vol dir. Això sí, els que primer escullen són els que més han vingut a assaig i més han treballat”, comenta Pol Cabanilles, membre del Ball de Gitanes.

L’assistència als assaigs i la penalització en cas de faltes reiterades la gestiona cada ball. N’hi ha molts que recorren a multes econòmiques si es falta més dies a assaig dels que es permeten. “Nosaltres podem faltar a 4 assaigs de tots els que estan calanderitzats, però a partir de la cinquena falta hi ha una multa de 10 euros. Potser hi ha qui pensa que ballar per festa major és una hipoteca per a tot l’estiu, però diria que per tots els que ballem ho fem perquè ens ho passem molt bé”, explica l’Èlia Llenas, del ball de Cotonines.

Queixes veïns
Hi ha balls que, darrerament, han hagut de canviar l’emplaçament on assajaven a causa de les queixes veïnals. Les panderetes fa tres anys van assajar a la plaça Guillem Agulló (entre el capdavall del carrer General Cortijo i el passeig Rafael Soler). Aviat algú del veïnat va començar a queixar-se de les molèsties que li provocava el so de les panderetes, arribant fins i tot a increpar a les balladores. Aquest any, per evitar més queixes, des del Servei de Cultura les han canviat d’ubicació, situant-les davant de l’escola Estalella Graells on han pogut assajar tranquil·lament. Quelcom similar els ha passat al ball de Pastorets, des del 2019 han canviat 3 cops el lloc d’assaig. Aquest any van començar a assajar al carrer Sant Jocund, cosa que no va agradar a algun veí i va provocar que els traslladessin davant de la plaça del Carme. També el ball de Panderos ha canviat d’emplaçament a conseqüència de les queixes veïnals: “Vam començar assajant a Santa Maria, ens van canviar al parc de Sant Julià i des de l’any passat estem al carrer Comerç”, apunta Albert Càlix, responsable del ball.

Algun cop a la cama o al turmell s’emporten, però d’on pateixen els Pastorets són dels bessons “una lesió habitual és la inflamació del múscul que cobreix la tíbia”. És un ball exigent, durant els assajos hi ha lesions, per això ens anem dosificant.

A les cercaviles i processons de la festa major d’aquest 2025 ballaran 314 persones i a la dels petits, 311 infants. Veure’ls dansar pels carrers i places de la vila és, en bona part, la culminació d’una tasca que s’allarga pràcticament tot l’any. Una feina que la Lídia Romeu i la Laura Ràfols, les dues tècniques de cicle festiu del Servei de Cultura de l’Ajuntament de Vilafranca, fan de portes endins, però que és absolutament imprescindible perquè del 29 d’agost a l’1 de setembre, que són els quatre dies que concentren els actes tradicionals, tot rutlli.

“Per nosaltres la festa major dura 365 dies. Encara no hem tancat la carpeta de l’any, que ja obrim la de l’any següent”, explica Romeu. El Servei de Cultura s’encarrega i es responsabilitza de tot el seguici festiu i els actes tradicionals de la més típica. Això significa que té centenars d’atribucions, entre les quals, vetllar perquè tots els balls arribin el dia 29 amb els vestits, espardenyes i pirotècnia a punt, amb totes les peces d’imatgeria en perfecte estat, controlar que els horaris de cercaviles i processons i tots els actes tradicionals es compleixin i que transcorrin amb seguretat.

Dur a terme totes aquestes responsabilitats es tradueix en centenars de reunions i d’informes perquè, com apunta Lídia Romeu, malgrat que els actes tradicionals de la festa major són totalment estables i definits, “cada any posem el marcador a zero, perquè els administradors són nous i molts balladors, també”.

Les reunions per preparar la festa major d’enguany acabaran el dia 25 per la Lídia i la Laura, aquest és el dia en què es trobaran amb els responsables de cada ball per repassar totes les directrius d’actuació: recorreguts, punts d’avituallament, ubicació de les ambulàncies, etc. La feina, però, no l’hauran acabada ni de bon tros. El dia 29 a les 8 del matí, elles dues i Àngel Hom (cap del Servei de Cultura de l’Ajuntament) començaran a treballar i no finalitzaran fins al dia 1 al vespre, quan acabi la festa major dels petits. “Normalment anem tots tres a tots els actes tradicionals. Els matins comencem a les 8 per preparar l’anada a ofici i acabem quan les colles entren a plaça, encara que ens quedem dins de l’Ajuntament per si sorgeix algun imprevist. A la tarda, ens trobem una hora abans de la processó i acabem quan entra el sant”, comenta Laura Ràfols.

El dia 2 procuren descansar, encara que es mantenen pendents del telèfon per si els administradors les necessiten. El dia 3, els toca recollir la Casa de la Festa Major i el magatzem municipal que utilitzen els balls. I a partir de llavors, sí que comencen uns dies de vacances. A la tornada, però, els toca redactar tots els informes per fer els pagaments als proveïdors, fer reunions de valoració amb balls, comissions diverses, Consell de la festa major, administradors, etc. “Aquest any vam acabar-les de fer al gener i ja teníem administradors nous des del setembre. No en tanquem una que ja en comencem una altra”, comenta Romeu. 

Aquest 2025 després de Setmana Santa començaran, com sempre, a fer reunions amb els responsables de cada ball, els quals hauran ja fet la convocatòria per incorporar nous balladors. Es reuniran amb ells cada mes fins que arribi la festa major: “Marquem el calendari de posada a punt de la festa, anem demanant la informació que necessitem per començar a preparar-ho tot: les dades de les persones que ballaran per incloure-les a l’assegurança, el número de peu per encarregar les espardenyes noves, els preguntem per l’estat del vestuari i les peces, gestionem els espais d’assaig, compartim els recorreguts que es faran i els anem a fer plegats…”, comenta Romeu.

A aquestes reunions mensuals amb els responsables de cada ball se n’afegeixen moltes d’altres amb diversos agents implicats. I s’hi sumen també les mensuals del Consell de Festa Major, que és l’ens que vetlla perquè el Protocol de la festa es compleixi.

Festa major dels petits

A la festa major dels Petits, enguany hi participen 311 infants. Per organitzar-la hi ha una comissió, la de l’U, coordinada pel Servei de Cultura i de la qual formen part persones relacionades amb l’àmbit educatiu. Aquesta comissió s’activa abans del mes de maig per preparar la convocatòria de preinscripcions i té un pic de feina important els dos dies que es formalitzen les inscripcions: “Aquells dies necessitem molts caps, molts ulls i molta gent, per anar revisant edats, alçades i tancar els grups”, assenyala Larua Ràfols.

A partir d’aquí, la tasca de Cultura és convocar les reunions informatives amb les famílies, tancar els calendaris i espais d’assaig, gestionar altes i baixes que hi pugui haver durant l’estiu i preparar la cercavila del dia 1 i coordinar-se amb les entitats de lleure que col·laboren amb la diada. “La festa major dels petits, no en té res, de petita! És un engranatge molt gran, amb molts balladors, amb els seus assajos, el seu acompanyament musical…”, afirma Lídia Romeu.

Enguany per la festa major de Vilafranca s’han programat, tal com es recull al programa, més de 150 activitats. Perquè tots elles transcorrin correctament i amb garanties és imprescindible la tasca que duen a terme les més de 600 persones voluntàries que hi col·laboren.

N’hi ha que fa anys que ho són i que es converteixen en un pilar essencial pels administradors, perquè coneixen el funcionament d’alguna activitat millor que ningú. La capta és una de les activitats en què els voluntaris tenen un paper important (cal una vintena d’adults, a més de les setrilleres), però abans que arribi aquest dia els administradors organitzen infinitat d’actes (presentacions, parades de marxandatge…) en els quals col·laboren un reguitzell de persones -majoritàriament familiars i amistats.

Evidentment, quan el quintet administrador necessita més voluntaris és durant la festa major i els dies que la precedeixen. Per muntar el programa, per exemple, van comptar amb l’ajuda de més de 40 persones, per la diada castellera de Sant Fèlix en caldran 50 per fer el cordó de seguretat, mentre que per atendre els punts d’aigua de la cercavila i les processons n’hi haurà d’haver 70 més.

3.004,5 litres d’aigua
Els administradors s’encarreguen de comprar l’aigua per a tots els punts d’avituallament que hi ha al llarg dels recorreguts que fa el seguici festiu. L’any passat es van repartir 3.004,5 litres, comptant també la festa major dels Petits. La Unitat de Serveis és l’encarregada de guardar en fresc tota l’aigua i de deixar-la a cada punt. Un cop aquí, són els voluntaris els que la van repartint als balls. Els administradors busquen 4 persones per atendre cada avituallament (el dia 29 al matí hi ha tres punts al matí i 4 a la tarda, el dia 30 n’hi ha 5, el 31 en són 3 i per la festa major dels petits, 3 més).

“Per l’experiència que ens fan arribar els administradors d’altres anys, comptem que per cobrir tots els actes que s’organitzen al llarg de l’any, cadascun de nosaltres 5 hem de buscar, com a mínim, 50 voluntaris”, indica l’administradora Rosa Llopart.

Protecció Civil, Creu Roja i ADF
Però les dels administradors no són les úniques persones que treballen voluntàriament. Hi ha 18 voluntaris de Protecció Civil, 135 de la Creu Roja i 20 de l’ADF de Vilafranca que durant tota la festa major aporten les seves hores i experiència altruistament per garantir la seguretat de públic i participants.

A banda dels voluntaris apuntats, n’hi ha desenes més que col·laboren amb entitats que organitzen activitats festamajorenques. En aquest cas, resulta impossible fer un còmput exhaustiu, però la xifra s’enfila ràpidament tenint en compte que pel Ball de Foc, per exemple, els Diables compten amb més de 200 voluntaris.

El ball de Bastoners i el de Pastorets són alguns dels balls més exigents del seguici festiu. Ho són pel ritme i rapidesa dels passos i per l’habilitat que es requereix per combinar els passos mentre es piquen els bastons i els pals. Entre tots dos, sumen 30 balladors, tot i que el nombre de pals que compten s’enfila fins als 91, a fi de garantir que poden fer tots els assajos i seguir la festa major sense patir per quedar-se sense. Tant els bastons d’uns, com els pals dels altres els fa un fuster de Vilanova i la Geltrú.

Aquesta serà la segona festa major per a la XII Colla de Bastoners. Són 14 membres i cada any quan comencen a assajar estrenen 4 pals per cap perquè, com explica Jan Castany, un dels seus responsables, és habitual que se’n trenquin uns quants: “L’any passat en vam encarregar 60 i vam haver de fer una segona comanda perquè estava a punt de començar la festa major i anàvem justíssims”, assenyala.

Els bastons que utilitzen estan fets de fusta d’alzina i no els apliquen cap tractament: “Fins fa uns anys s’envernissaven perquè es deia que així eren més resistents. Però, quan nosaltres vam entrar, els de la colla anterior ens van explicar que havien fet la comprovació amb vernís i sense i que no havien percebut cap diferència. Per això nosaltres no els apliquem cap tractament”, comenta Castany. El que sí que fan alguns balladors és llimar la part inferior del pal perquè s’adhereixi millor a la mà.

Per a aquest any els Bastoners de Vilafranca van encarregar 56 pals i van demanar al fuster que els fes més gruixuts que els de l’any anterior: “Ho hem fet perquè pensem que seran més resistents, però el que ens ha sorprès gratament és que sonen molt més fort”, indica Jan Castany.

El ritual dels Pastorets

El ball de Pastorets, que enguany celebra els 45 anys de la seva recuperació, va a buscar els seus pals a Vilanova i la Geltrú, al taller de Francisco Moreno “Kiko”, el mateix fuster que fa els bastons dels Bastoners. En el cas dels Pastorets, els seus pals actualment estan fets de boix provinent de boscos del Berguedà (antigament eren de fusta de magraner i, posteriorment, de castanyer).

Per a cada festa major els Pastorets encarreguen al voltant de 35 pals i ells, a diferència dels Bastoners, no els estrenen fins al dia 29. La colla té 20 balladors, tot i que en ballen 16. Per tant, se’n fan 2 per cap i se’n deixa sempre algun a la reserva.

Miquel Mellado és el responsable del ball i explica que per tenir a punt els pals el dia 29, els encarreguen ja a finals de novembre: “Tenim una comissió encarregada dels pals que entre finals de novembre i desembre contacta amb el fuster per fer-li l’encàrrec. Al cap d’uns dos mesos, al voltant del mes de febrer, ell ens avisa que ja té les branques i els de la comissió hi anem per mirar-les i escollir-les”, diu. En el que més es fixen per triar una branca o una altra és en el gruix, perquè és el que determina que s’agafin bé o no, que siguin més o menys resistents i que sonin com s’espera.

Amb els pals escollits, el fuster triga unes quatre setmanes per polir-los i entregar-los-hi. Quan els tenen arriba l’hora de pintar-los, una tasca que fan els mateixos balladors i per la qual segueixen tot un ritual. Cada any un dels membres de la colla facilita un espai perquè es puguin trobar tots i pintar-los plegats. Al mes de març queden per primera vegada per preparar els pals: cada ballador n’escull dos i els fan una primera capa d’imprimació amb una pintura de color blanc. Al cap d’unes setmanes queden de nou, en aquesta ocasió per pintar tot el pal de color groc. Una operació que aniran repetint fins a cinc vegades, una per cada color: el tercer dia el primer que faran serà encintaran el pal i pintar-lo tot de color vermell; el quart, l’encintaran de nou i el pintaran de verd. Finalment, l’últim dia quedaran per pintar el mànec de color negre i treure totes les cintes. D’aquesta manera, el pal estarà acabat, amb la sanefa tradicional de tres colors, a punt per estrenar-lo a la cercavila del dia 29.

Tots els balls del seguici, excepte les balladores del Ball Pla, porten espardenyes. La inversió que l’Ajuntament de Vilafranca ha de fer per calçar els balladors de la més típica és tan important que cal obrir una licitació pública per contractar l’empresa que les ha de proveir. Si bé és cert que la majoria d’elements del seguici procuren allargar-les més d’un any, n’hi ha altres que, per la mateixa naturalesa del ball, les renoven anualment (Diables, Bastoners, Pastorets i Gitanes). A aquesta quantitat s’hi han de sumar algunes de desenes de parells més per als balladors nous que es van incorporant any rere any, així com pels veterans que se les han de canviar perquè se’ls han gastat.

L’Espardenya.cat és l’empresa que s’encarrega de produir i proveir-les. Amb tres establiments a Vilafranca i un quart a Sitges, enveten a mà totes i cadascuna de les espardenyes que porten els balladors. “Normalment en fem entre 200 i 300 cada any i ens hi dediquem 7 persones”, anuncia la Gemma Bembibre, copropietària de l’empresa.

El mes de juny el Servei de Cultura els fa arribar una llista amb el nombre d’espardenyes, el número de peu i el nom de cada ballador que requerirà calçat nou. “És important tenir aquesta llista com més aviat millor per poder fer la comanda de les soles i de les vetes, perquè sinó a l’agost tanquen i no arribaríem a temps”, comenta Bembibre. Les soles les compren en dues empreses de la Vall d’Albaida (Alacant) i els Ports (Castelló) i els arriben amb la talonera ja incorporada, mentre que les vetes, com que són de colors tan diversos les demanen a dos proveïdors, un de Sant Fruitós del Bages i un altre de Barcelona.

Quant a la sola, fins a l’any passat hi havia tres tipus de sola, depenent del ball: les d’espart, les de pneumàtic i les mixtes. Enguany, des del Servei de Cultura, s’ha apostat per homogeneïtzar-les totes i que les espardenyes que es vagin renovant siguin amb sola mixta, que combina espart i goma.

Envetats i vetes diverses
Amb les soles i les vetes ja a Vilafranca, comença la feina d’envetar, que no és poca. La Gemma calcula per fer les més senzilles pot trigar entre 20 i 30 minuts, depèn molt de l’envetat: “A la festa major hi ha diferents tipus d’envetat: el de 7 vetes, que també se n’hi diu pinxo, el de 3 vetes o de taverner, les de 7 vetes amb 5 passades que porten els Diables i les de Mosso per als balladors del Drac i l’Àliga, que són porten 7 vetes a cada banda”, explica.

A banda de l’envetat, el color de la veta varia sovint entre els balls. El Drac, el Ball d’en Serrallonga, els Gegants, els Nans, les Gitanes i els balladors del Ball Pla (les pubilles van amb sabata) les porten de color negre. Les Cotonines les duen de color marró, mentre que les dels Pastorets són vermelles i les dels Bastoners i la Moixiganga, blanques. També hi ha balls que porten espardenyes de diferent color, com els Panderos, amb els nois calçats de color vermell i les noies blaves, i els Cercolets, amb els nois amb espardenya vermella i blava i les balladores amb negre. Però la diversitat no s’acaba aquí, hi ha altres balls del seguici que combinen dues vetes. Aquest és el cas dels Diables, que les porten vermelles i negres, mentre que els balladors de l’Àliga van espardenyes amb vetes marró fosc i marró clar; les Panderetes, amb blau i negre (i picarols); els Figuetaires, amb blau marí i vermell i els Capgrossos, amb una espardenya diferent per a cadascun dels quatre personatges: l’Humbert les porta marró i verd, la Roseta mostassa i verd, la Zingarel·la vermell i granat i el Canyamàs blau marí i negre.

Tenint en compte el tipus d’envetat i el nombre de balladors que formen part del seguici festiu, la Gemma calcula que en total s’utilitzen més de 2.500 metres de veta de 25 mm d’amplada per calçar-los a tots.

El seguici festamajorenc és una amalgama de sons: gralles, flabiols, tabals, carretilles que cremen, pólvora que esclata, bastons i pals que repiquen, castanyoles i, sobretot, picarols que dringuen.

Dels 17 balls que formen part del seguici de la més típica, n’hi ha 8 que porten picarols cosits en algun element de la seva vestimenta: les Cotonines, les Panderetes, els Pastorets, els Cercolets, els Figuetaires, els Bastoners, els Panderos i les Gitanes. Entre tots ells sumen un total de 2.726 picarols.

El ball que més en porta (448) és el de Cotonines i, a més, ho fan amb una singularitat: són les úniques que els porten daurats. Les 14 balladores que en formen part en porten 16 cosits a cada camall i, tal com explica Èlia Llenas, una de les responsables del grup, per més que els cusin a consciència, sempre en perden uns quants: “Cada any fem una revisió del vestuari i anotem en un Excel tots els picarols que ens falten. L’any 2023 ens en van caure 100 i el 2024, 82”. Aquesta informació la fan arribar al Servei de Cultura de l’Ajuntament, el qual els fa un val per anar a comprar els picarols que els falten: “En el nostre cas, com que són daurats i costen d’aconseguir, a principis d’agost ja els anem a buscar”. Si durant les cercaviles i processons els en cau algun i el recuperen, elles mateixes se’ls cusen tan fort com poden.

Perdre picarols durant la cercavila i les processons és molt habitual i passa en tots els balls que en porten. De fet, aquests 2.726 són els que porten el dia 29 abans de començar la cercavila, però segur que si el recompte es fes el mateix dia al vespre, un cop acabada la processó, la xifra seria ja menor.

Com les Cotonines, la majoria dels balls porten els picarols cosits als camalls. Tots excepte les Panderetes, que els porten al cosset i les espardenyes, i les balladores de Cercolets, que els porten al cinturó.

Els Panderos són els segons en el rànquing de picarols. Els 14 balladors en porten 14 a cada camall, sumant un total de 392. Com les Cotonines, ells també tenen una comissió de vestuari que repassa la roba i fa la comanda de material que els falta. De fet, tots els balls s’organitzen pràcticament de la mateixa manera, i tots –menys les Cotonines– van a Cal Ramon Sala a buscar-los. Allà la Francesca i la Tònia Sala tenen anotat en una llibreta totes les mides de picarols que porta cada ball, encara que fa tants anys que se n’encarreguen que ho saben de memòria, de la mateixa manera que saben, aproximadament, els que necessitaran cada any cadascun d’ells: “De picarols en tenim tot l’any. Normalment, no fem una comanda específica per la festa major de Vilafranca, perquè de picarols en venen a buscar de festes majors de tota la comarca”, diuen les dues germanes.

Les Panderetes porten 9 picarols a cada espardenya –8 de petits i 1 de més gran– i 18 més de grans al cosset. En total, 378. L’Andrea Grau, una de les responsables del ball, explica que els picarols del cosset no acostumen a caure, però els de les espardenyes sí, per això cada any en demanen mitja dotzena de més per poder-los reposar “Hi ha vegades que no tenim temps material de fer-ho, si en perdem algun a l’empostissat del dia 31, no arribem a la processó amb els nous cosits”, comenta.

Els Figuetaires són dels balls que més preparats surten. “Nosaltres portem fil i agulla a la cercavila i processons i si veiem que ens cau algun picarol, el recollim i ens el cosim amb un moment. Aquest any estrenarem vestits i segur que ja no ens cal, però fins ara estaven vellets i havíem d’agafar fil i agulla sovint”, comenta Irene Magallón. En el seu cas, en porten 296 distribuïts als camalls dels balladors –només els nois. “Els picarols són indestriables de la festa major, el seu so ens acompanya tantes hores que quan arribes a casa i t’estires per fer la migdiada, en sents de fantasmes”, explica la Irene.

Les flors del ball de Gitanes
El rànquing de picarols el tanquen les Gitanes, que en porten 162 cosits únicament als camalls dels gitanos. Aquest ball, però, porta un altre element diferenciador: les flors. En porten 640 entre tots i cada any els seus membres se les fan i se les cusen ells mateixos. Es tracta de flors de 5 pètals, fetes a mà amb cintes de 10 colors diferents (beix, verd, vermell, groc, blau cel, blau elèctric, blau marí, rosa, fúcsia i lila).

Com que d’un any per l’altre les flors es deformen i perden color, a finals de juliol els membres del ball es reparteixen les cintes i el dia 29 d’agost han de tenir-les fetes i col·locades: “Forma part del ritual de preparació de la festa major, el dia 29 les hem d’estrenar per sortir ben guapos i arreglats”, diu en Pol Cabanilles.

El seguici festiu de la festa major de Vilafranca és dels més rics del país. I, junt amb ell, ho és també tot el patrimoni musical que l’acompanya. La Coordinadora de Música Tradicional de Vilafranca és qui, a petició dels Administradors, s’encarrega de seleccionar i gestionar tots els grups que acompanyaran els diferents elements del seguici -també els de la festa major dels Petits-, així com de l’organització de tots els actes que tinguin música tradicional, és a dir, ball de gralles, matinades i concert d’inxa. A més d’aquesta tasca, des de la Coordinadora es treballa per dignificar l’instrument i la tasca dels músics: “Ens cuidem que la part de la música tradicional de la festa sigui la que hagi de ser; vetllem perquè els acompanyaments siguin dignes i el repertori sigui coherent. I tenim cura també que les condicions contractuals dels músics siguin dignes”, explica Pere Bolet, membre de la comissió de festa major de la Coordinadora.

En total, 60 músics acompanyen tots els elements que formen part del seguici de la més típica (exceptuant el Ball de Diables, Falcons i colles castelleres, que ja compten amb els seus tabalers i grallers), i el Ball dels Malcasats. Són, per tant, 16 formacions musicals tradicionals les que s’encarreguen d’acompanyar els balls.

Les més nombroses (11) són les formades per gralla i timbal. En aquests casos, són grups de quatre músics (2 que toquen la gralla dolça, 1 la gralla baixa i 1 el timbal). També hi ha 2 mitges cobles (un flabiol i un sac de gemecs) que acompanyen el ball de Panderos i el de Pastorets; 1 cobla de tres quartans (tres músics que toquen el flabiol, el sac de gemecs i la tarota) i que va amb el ball de Panderetes; 1 cobla de flabiols (tres flabiols i 1 trompa) que interpreta totes les melodies que balla el Drac; 1 grallera pel ball de Bastoners i, finalment, 1 grup de ministrers (quatre músics) per al ball dels Malcasats.

Pel que fa a la Festa Major dels Petits, la xifra s’incrementa fins a les 19 formacions, ja que, malgrat que el Ball dels Malcasats no hi sigui, hi ha elements del seguici que compten amb més d’un grup.

Tots els grups, de Vilafranca
Enguany, per primera vegada en dècades, tots els grups de música tradicional que acompanyaran el seguici seran locals. Com explica Pere Bolet, a Vilafranca sempre hi ha hagut un bon gruix de grups, però habitualment en faltaven un o dos que s’havien de contractar de fora: “Aquest any amb tots els grups d’aquí que s’han ofert i s’han seleccionat, podem cobrir tots els balls”, comenta.

La Coordinadora és qui rep totes les peticions per participar en la festa major i és també qui selecciona els grups que tenen nivell per fer-ho i la que els reparteix en cada ball. Per fer-ho, del 2022 ençà, coincidint amb l’entrada de la nova junta, s’ha establert un sistema de rotació perquè no es repeteixi dos anys seguits el mateix ball: “Ho fem per afavorir el relleu dels grups i facilitar que nous grups puguin entrar. A més, amb aquesta rotació ens assegurem que tothom es prepari bé les peces, les assagi i faci la feina que ha de fer per acompanyar un ball de nou. Creiem que és una manera més democràtica i que fa que el nivell sigui millor”, conclou Bolet.

Des de la capta fins a acabar el dia 1
Pels grallers, la festa major comença amb la capta i acaba el dia 1 al vespre, un cop acabats els balls de lluïment de la festa major dels Petits. Són un reguitzell de dies amb horaris atapeïts comptant les matinades, el concert d’inxa, la cercavila i les processons. “Ho aguantem perquè som de Vilafranca, ho sentim i és un privilegi poder-hi tocar. Tot i que cobrem, si ho haguéssim de fer en un altre poble, molts no ho faríem”, comenta Pere Bolet, que toca la gralla dolça i aquesta festa major amb el seu grup –Els Borinots– acompanyarà els Nans.

Pel que fa a les matinades, dels dos dies que se’n fan, els grallers de Vilafranca en fan unes, les del dia 30, mentre que les del 31 les deleguen als de Sitges. La més típica és exigent pels grups de música tradicional que hi participen perquè, a més de les peces singulars de l’element del seguici que acompanyin, han de preparar també una peça per interpretar al concert d’inxa: “Tots hem de preparar una peça de lluïment i això és feina, perquè normalment els grups ens posem reptes i volem interpretar peces elaborades”, indica Pere Bolet.

La Coordinadora de Música Tradicional de Vilafranca té representació dins el Consell de Festa Major i, segons destaquen, hi tenen un paper proactiu vetllant per dignificar l’acompanyament musical dels actes tradicionals de la més típica. L’any passat mateix, una de les seves propostes va prendre forma amb un canvi en la formació del Drac. “Pensàvem que l’element més nostrat i antic del seguici havia de tenir un acompanyament musical molt més singular. Per això, després de fer un estudi i comprovar el pes històric del flabiol, vam proposar que es canviés la mitja cobla per una cobla de 3 flabiols amb un baix de metall. I l’any 2024 ja va sortir aquest nou grup”, apunta Bolet.

Amb l’estampa de la festa major 2025 el seu autor, l’artista Jordi Masó Socias, ha representat un Sant Fèlix entrant a la basílica de Santa Maria el dia 30. “Tenia clar que volia representar un sant Fèlix en un indret i moment molt emblemàtic, i per això l’he situat a Santa Maria, el dia de l’Entrada, perquè per mi representa tota la intensitat, la potència i l’esclat d’un espectacle viu i apassionat”.

A banda dels dos elements centrals (sant Fèlix i la basílica), l’estampa està plena de picades d’ull a la més típica “perquè cadascú hi trobi la seva pròpia connexió emocional”, comenta Masó. Així, hi apareix una plaça de Jaume I plena de gent i color representant els balls, el sant porta el seu vestit habitual, amb totes les icones i balls de la festa escrites en lletres daurades sobre el mocador, amb una palma resplendent i amb un 325 inscrit en color daurat a les pàgines del llibre que sosté el patró. “He mostrat un sant Fèlix emergint de la gent”.

2 mesos de feina
Per crear l’estampa, Jordi Masó Socias ha estat uns dos mesos treballant-hi: “El procés de disseny i realització ha estat d’uns dos mesos en què ha anat evolucionant tot el conjunt i transformant-se fins a trobar l’equilibri i fusió de tots els elements i infinitat de detalls”. Masó, que és un artista multidisciplinari, explica que ha estat una feina feta a foc lent “amb instants enèrgics d’inspiració i d’altres de deixar respirar i descansar l’obra, convivint amb ella dia i nit, com un enamorament amb diàleg constant i transparent”. L’obra original ha estat realitzada en acrílic sobre tela de 90×60 cm pintada amb pinzell, espàtula, esponges i els dits mateixos.

D’estampes se n’han imprès 1.400, de les quals 1.300 s’inclouran en el programa de la fesa major i un centenar més es vendran, per 15 euros, a la paradeta que els administradors tindran tots aquests dies previs al dia 29.

El dia 20 d’agost, a quarts de deu del matí, començava la capta i es desvelava un dels secrets més ben guardats i, per tant, esperats, de la festa major: el programa. Enguany, els encarregats de concebre’l i dissenyar-lo, juntament amb tota la resta de la imatge de la festa major, ha estat l’estudi creatiu vilafranquí Ladyssenyadora.

La imatge d’enguany se centra en els sons de la festa major, i seguint aquest fil conductor, la Montse Raventós, el Jordi Roca i el Rai Benach han creat un programa que porta per títol Sis paisatges de festa major. Es tracta d’un llibre que conté sis peces sonores inèdites que es poden escoltar a través d’un codi QR. Per fer-ho, han convidat sis artistes locals (Roger Halfinger, Comarca, Mariona Llenas, Ricard Parera, Jolly Damper i Jordi Cabestany) a crear una obra artística lliure a partir dels sons de la festa major. “Es tracta d’una obra d’art col·lectiva que segueix el fil conductor de la imatge gràfica”, explica Montse Raventós. A banda dels paisatges sonors creats per a l’ocasió, es poden trobar sis versions úniques de la novena i cant dels goigs d’estils i gèneres variats. A més, també amaga jocs o altres divertiments que es poden descobrir mentre es fulleja el llibre. Enguany el regal que inclou el programa és un joc musical, similar a una capsa de música que permet escoltar una de les melodies més icòniques de la festa major “Tres passes endarrere, tres passes endavant” i una tote bag.

14 joies amagades
De programes els administradors n’han fet 1.300, que es venen per 35 euros, més la voluntat. A banda del programa i el regal, el paquet inclou l’estampa de sant Fèlix, creada per l’artista Jordi Masó. A més, catorze dels mil tres-cents programes impresos tenen amagada una joia de la Joieria Moner. El primer dia de la capta també ha comptat amb la presència d’una tartana i un cavall, que han servit per repartir els programes, com es feia tradicionalment. El programa també es ven per les cases del centre del municipi a través dels diferents grups de setrilleres.

Durant els quatre dies de festa major, el Ball de Diables de Vilafranca crema unes 16.800 carretilles i 600 sortidors. No són tots els elements pirotècnics que utilitza, però sí els més habituals. La xifra és la suma de les carretilles de diferents tipus i sortidors que cremen entre el 29 d’agost i l’1 de setembre, és a dir, per totes les processons, cercavila, ball parlat, versos i Ball de Foc.

Tant la pirotècnia que cremen els Diables, com la del Drac la licita l’Ajuntament a través d’un concurs públic. Enguany, serà la Pirotècnia Igual la que s’encarregarà de proveir-los, igual com ha estat fent en els darrers anys. Malgrat que d’uns anys ençà la xifra es manté força estable, per definir la quantitat de material a adquirir, els responsables de pirotècnia del ball calculen -sobretot- els recorreguts que es faran comptant que cada carretilla pot cobrir entre 1 i 1,5 metres. A partir d’aquí, fan arribar la seva previsió al quintet administrador i és aquest qui, en funció del pressupost que té, modifica -o no- la quantitat i fa l’encàrrec a l’empresa proveïdora.

Darrere de la participació del ball a la més típica hi ha tot un engranatge que funciona com un rellotge suís. No es deixa res a l’atzar. Els Diables s’organitzen per comissions i tots els membres tenen una tasca a fer en una o altra: pirotècnia, versos, material, EPI i farmaciola, imatge i festa major petita, olles i fogons, feminista i arxiu. Aquesta organització funciona sempre, ja que el Ball entre gener i octubre es reuneix mensualment: “Les primeres reunions de l’any les dediquem sobretot a preparar el Diabòlic i a partir del maig ja ens concentrem en festa major”, explica Marc Valls, el cap de colla.

La comissió de pirotècnia és la que calcula i planifica el nombre i tipus de material pirotècnic que es necessita en cada actuació. En el cas de la festa major de Vilafranca, estudia atentament tots els recorreguts de la cercavila i processons, es fixa en els espais on es poden fer balls parats i cada dia de bon matí rep la pirotècnia i l’organitza.

Omplir i organitzar el carro no és una tasca ni ràpida ni senzilla: “Ha d’estar tot molt calculat i ben col·locat, perquè si no és així, quan arrenca el recorregut no hi ha temps per posar-se a buscar, tot ha de ser ràpid i continu”, comenta Martí Inglada, el responsable de pirotècnia del Ball de Diables. “Un cop sabem els punts i què cremarem en cadascun d’ells, fem una mena de plànol de la disposició de la pirotècnia dins el carro i a partir d’aquí l’omplim. Ho tenim tot molt estudiat i organitzat perquè sinó seria un caos”, diu. Tot aquest procediment requereix temps, per això, a banda d’esperar cada dia a les 8 del matí que l’empresa pirotècnica lliuri el material que es cremarà al llarg del dia, s’han de comptar entre dues i tres hores per preparar el carro. “Els dies de processó, a les quatre de la tarda ja quedem per organitzar-nos”, comenta el cap de colla.

Al seu pas els Diables deixen un rastre d’anelles grogues i vermelles al terra, són el que queda de les carretilles que cremen. Del total de 16.800 carretilles, 11.000 són de titani (5.900 les gasten per la cercavila i les processons i 5.100 pel Ball de Foc); 3.000 són carretilles blanques (1.600 es cremen del 29 al 31 d’agost i 1.400 pel dia 1); unes altres 2.200 són carretilles xiula (1.000 per cercavila i processons i 1.200 pel Ball de Foc); i, finalment les 600 restants són carretilles vermelles que es cremen totes del 29 al 31.

A més de les carretilles, el Ball de Diables crema més de 600 sortidors i 20 bengales. Els sortidors són un altre tipus de pirotècnia amb més abast, força i temps de durada que les carretilles. En aquest cas, n’utilitzen una xifra similar (150) tant de titani, com de blancs, de vermells i de roncadors. I un altre element que no falta dins el carro són els botafocs que utilitzen per encendre les carretilles. D’aquests en gasten 150 pels quatre dies. I dins la partida de pirotècnia dels Diables, caldria afegir-hi 1.500 carretilles de titani infantil que són les que es cremen per la festa major dels Petits.

Per la seva banda, el Drac crema 1.000 carretilles i 1.200 sortidors per festa major. Pel que fa a les carretilles, una part són de titani i l’altra són blanques i s’utilitzen, bàsicament, a la nit. La peça més emblemàtica del seguici festiu té tres punts de carretilla a la boca i 18 per a sortidors. Les carretilles les utilitza per avançar, mentre que els sortidors, quan balla.

La Moixiganga precedeix la imatge de sant Fèlix en totes les processons i amb els seus quadres representa els misteris de la Passió de Jesús. A banda dels 9 quadres que executa i de la seva indumentària, hi ha un element que els també els singularitza i que pren vida quan cau el dia: l’atxa.

Es tracta d’una espelma antiga, ara pràcticament en desús, formada per quatre ciris disposats en forma de quadrat i amb un únic ble. Està feta i pensada per cremar a l’exterior i només hi ha una cereria al país -al carrer Sant Jaume de Barcelona- que en faci. Les atxes es venen a pes, i en el cas dels balladors de la Moixiganga de Vilafranca les que porten fan 70 centímetres de llarg i pesen 700 grams. Amb cadascuna d’elles el ball fa tota una processó amb solvència i els en queda encara una part sense cremar que reserven per utilitzar-la el dia 31 i d’aquesta manera optimitzar recursos.

El ball de la Moixiganga de Vilafranca compta amb 20 balladors i 2 nens que es van alternant i les atxes es fan servir en tots els misteris que representen. El ball surt tres dies: les tres processons del 29, 30 i 31 i el dia de Sant Fèlix, tant a l’anada com a la tornada d’ofici. En aquest darrer cas, en ser de dia, no utilitza atxes i el que fan per substituir-les és assenyalar el cel amb el dit índex: “L’atxa només s’encén quan es comença a fer fosc, quan hi ha llum solar i es representen misteris que haurien de fer-se amb l’atxa, la Moixiganga de Vilafranca el que fa és apuntar el cel amb el dit índex. Aquest gest és una de les singularitats del ball a la nostra vila i quan l’any 2023 es va fer la reorganització de la Moixiganga, es va decidir mantenir-lo així”, explica Raimon Casals, responsable de la seva reorganització.

Cada any, abans de festa major, el Servei de Cultura encarrega a la cereria 40 atxes, és a dir, dues per ballador, tot i que 2 dels 20 balladors no en porten. “Utilitzem una atxa per a cada processó, però com que no l’acabem del tot, no se’n compren 60, sinó 40. Per les processons del 29 i 30 estrenem atxa i per la del dia 31 reciclem les que ens han sobrat dels dos dies anteriors. Ens sembla que és una manera de reduir costos”, explica Guillem Codorniu, membre del ball. Així, quan acaben les processons del 29 i el 30 les atxes es guarden i el dia 31, abans de començar la darrera processó de la més típica, es revisen totes i s’escullen les més llargues per sortir. “L’any passat, la processó del 31 va ser molt llarga i vam patir una mica, perquè vam utilitzar totes les atxes, les del 29 i les del 30, vam fer net”, comenta Codorniu. Tot i això, el ball compta amb un joc extra de 20 atxes més per poder-hi recórrer en cas d’algun imprevist.

Un element recuperat

La participació de la Moixiganga en la festa major de Vilafranca ve d’antic. De fet, la referència més remota que s’ha localitzat data de 1713 i se sap que, amb més o menys freqüència, va sortir fins al 1916. Aquell any va ser el darrer que va participar de la més típica fins que el 1985 es va recuperar el ball. D’ençà d’aquest any i fins al 2021, la Moixiganga utilitzava ciris. Quan l’any 2022 s’inicia la tasca de reorganització del ball, la qual acaba materialitzant-se per festa major de 2023, es decideix canviar els ciris per les atxes: “Totes les descripcions històriques que del segle XIX i XX que vam localitzar parlen d’atxes. Vam investigar per saber què eren les atxes, vam preguntar on el podíem trobar i finalment vam comprar-ne un parell per veure quant duraven i si ens funcionaven bé. Com que vam comprovar que sí, vam optar per recuperar-les en substitució dels ciris, que sabíem que duraven molt menys i eren menys resistents”, indica Raimon Casals.

Com a patges de Sant Fèlix, la Moixiganga és present en molts dels actes més destacats de la festa major. Els seus balladors coincideixen a apuntar que l’Entrada del dia 30 és un dels moments més especials, però n’apunten d’altres: “La darrera representació que fem, la del dia 31 és molt emocionant també, perquè la fem completament a les fosques, només amb la il·luminació de les atxes. És un acte que per la recuperació del ball vam lluitar perquè es fes així i n’estem molt satisfets. Hi ha més d’un moment especial per a nosaltres, l’Entrada de Sant Fèlix n’és un, evidentment, i poder avançar pel passadís de la basílica també. Som uns privilegiats”, comenta Roger Font, membre del ball.

L’11 de setembre de 1700 arribaven a Vilafranca del Penedès les relíquies de Sant Fèlix. Enguany, per tant, se celebren 325 anys d’aquella data i per commemorar-ho ja fa més d’un any que es va constituir una comissió formada per persones de trajectòries diverses, totes elles vinculades a la vida cultural i social de la vila, que han elaborat un programa amb una vintena d’actes que abracen diferents àmbits (cultural, històric, religiós i popular). El tret de sortida es va donar el mes de febrer i s’allargaran fins al mes d’octubre.

Els actes van començar el 14 de febrer i arribaran al seu punt àlgid el dia 11 de setembre. L’acte central d’aquest 325è aniversari començarà a la tarda amb l’arribada de la imatge de sant Fèlix a la basílica i l’obertura excepcional de la cripta per poder veure les relíquies. A les vuit es farà la missa a la cripta i, en acabar, començarà la Solemne Processó Cerimonial dels 325 anys de l’arribada de les relíquies de sant Fèlix, en la qual prendran part diferents elements patrimonials i danses convidades d’arreu del país, a més d’alguna figura del seguici festiu local. La imatge de sant Fèlix tancarà la processó. Durant tot el recorregut, que transcorrerà pel centre, es faran sonar alhora totes les campanes de la vila i es llançaran salves per anunciar que sant Fèlix, de forma completament inèdita, sortirà al carrer.  Després de l’entrada de sant Fèlix hi haurà un acte litúrgic dins la basílica.

Els Falcons de Vilafranca aniran a totes per la festa major, recuperant figures que fa més de tres anys que no porten a plaça. Per assolir-les, la colla mobilitzarà tots els seus efectius, més d’una setantena.

Ton Carbó vesteix la faixa verda des de l’any 1993. L’any passat, però, amb la renovació de la junta va assumir el càrrec de cap de tècnica i ara, en lloc de pujar, s’encarrega de guiar i animar les figures des de baix. Alguna vegada, però, “t’acabes descalçant per matar el cuquet”, confessa rient.

Després de trenta-dos anys als Falcons de Vilafranca, Carbó té molt clar que les actuacions de la festa major són les més importants de la temporada. “És el moment de posar la cirereta a tota la feina feta”, diu el cap de tècnica. La temporada dels vilafranquins, però, acaba al desembre, amb la commemoració del seu aniversari –enguany la colla fa 66 anys–, “tot i que mai s’acostuma a arribar al nivell d’exigència de la festa major”.

Més enllà del 31 d’agost, que és “el dia gros”, els últims anys la colla també ha apostat per aixecar grans figures el dia 29 “perquè estàs més fresc”. En aquest sentit, enguany tenen la intenció de plantar el 3 de 7, un castell que l’any passat va quedar descartat a darrera hora. El 31 d’agost, en canvi, a l’entarimat de la plaça de la Vila es podria veure la pira 6×6 i dues piràmides de 5 simultànies, unes construccions molt complexes que no es veuen des de 2022. “És un repte per a la colla perquè hi puja molta gent”, afirma Carbó.

Els Falcons de Vilafranca assagen amb intensitat des de mitjan agost per fer-ho possible. Durant aquests dies, però, al local també hi ha lloc per viure moments més emotius, com, per exemple, el retrobament amb els antics falconers que venen a l’assaig a donar un cop de mà. També és tradició donar la benvinguda als nous membres de la colla, en el que Carbó defineix com “una mena de bateig falconer”. És un moment ple de simbolisme, en què se’ls lliura l’escut, la faixa i el mocador de la colla, i passen a ser oficialment Falconers de Vilafranca uns dies abans de la més típica. “La festa major té això: et fa viure les coses amb moltíssima intensitat”, afegeix.

Que els Castellers de Vilafranca arrosseguin més de mig miler de camises per Sant Fèlix evidencia que el 30 d’agost és, de bon tros, el dia més especial per als verds. També ho és per a l’Alba Esteve, que també destaca la tronada com un dels moments més emotius de la més típica. “Però si poso la tronada i Sant Fèlix en una balança, em pesa més el 30 d’agost”, confessa Esteve. La vilafranquina forma part dels Castellers de Vilafranca des de l’any 2017, però és afeccionada als castells des que té ús de raó. Actualment, ocupa el càrrec de vicepresidenta i també n’és la cap de comunicació. I, en termes castellers, és crossa de les manilles en construccions tan majestuoses com la torre de 9 o el 3 de 10. Recentment, també s’ha estrenat al tronc del 9 de 8 que els verds han plantat a Mataró i Sitges, malgrat que no vol atribuir-se mèrits.

Precisament, en diades “grans” com les Santes o el Memorial Pepe Rodríguez, els Castellers de Vilafranca són capaços de mobilitzar unes quatre-centes camises. Una xifra descomunal, inabastable per a la majoria de les colles castelleres del país que, al seu torn, es torna insignificant si es compara amb els castellers disponibles per la diada de festa major. El 30 d’agost, Sant Fèlix té prou magnetisme per fer que més de 650 persones treguin la camisa de l’armari i es concentrin a la plaça de la Vila per fer castells. Són castellers, apunta Esteve, de totes les edats: “Hi ha gent gran que no pot seguir el ritme de la temporada, però que per Sant Fèlix es vesteix amb la camisa dels Castellers de Vilafranca pel vincle que històricament han tingut amb la colla i pel que significa aquell dia per a nosaltres”, explica la vicepresidenta de l’entitat, que darrerament també ha vist com una nova fornada de castellers joves –la majoria procedents del Joverd– s’hi ha anat sumant per viure la festa major amb una òptica castellera.

El 30 d’agost està marcat en vermell al calendari dels verds. Planifiquen la temporada amb un únic objectiu: alçar els millors castells per Sant Fèlix, peti qui peti. Ja ho diu, de fet, l’himne dels Castellers de Vilafranca: “La plaça més castellera per Sant Fèlix ens fa grans”. Per això, a mesura que es va acostant el dia, comença un treball intens de gestió de les emocions, sovint a flor de pell. L’Alba Esteve, per exemple, ho té claríssim: la nit prèvia a Sant Fèlix, el 29 de juliol, després del castell de focs, toca descansar. “Hi ha molta gent que no ho entén, però aquella nit necessito anar a dormir aviat (si els nervis m’hi deixen) per a l’endemà estar serena”, explica la vilafranquina.

És de sobres sabut que hi ha una mística especial que envolta la diada de Sant Fèlix i, com molts altres castellers, Esteve també té les seves dèries: “El 30 d’agost a les set del matí sempre vaig a les matinades, a la plaça de la Vila, vestida amb els pantalons blancs i, a la motxilla, la camisa verda”. Un ritual que continua durant l’Ofici de festa major: “A la sortida d’Ofici, agafo una estampeta i la guardo a la butxaca de la camisa”. Un gest que es repeteix any rere any i que simbolitza la protecció per part del sant abans de la gran cita castellera, que comença immediatament després. Aleshores la plaça de la Vila es tenyeix de verd, amb més de 650 camises preparades per fer els millors castells de l’any.

La quantitat d’actes que es programen i el volum de gent que es mou per la vila els dies de festa major fa que personal de diferents departaments de l’Ajuntament treballin durant els cinc dies que dura la festa major.

El cap de Cultura i les dues tècniques de cicle festiu treballen –com hem anotat al principi d’aquest tema– des de fa gairebé un any per la més típica, però del dia 29 a l’1, quan acaba la festa major dels Petits, pràcticament no tenen treva. A més, en moments puntuals s’activa més personal de Cultura per atendre algun acte o espai concret.

La Unitat de Serveis té un paper fonamental en tota la logística de la festa major, la seva feina sovint passa desapercebuda, però és absolutament necessària perquè tot rutlli (muntar i desmuntar entarimats, portar cadires amunt i avall, repartir l’aigua als punts d’avituallament…). És per això que 23 persones d’aquest departament treballaran 24 hores durant els cinc dies de festa, organitzats per torns de matí, tarda i nit.

També el personal de neteja es reforça per festa major; en total, 33 persones treballaran per mantenir nets els carrers, places i espais que acullen actes. Paral·lelament, tots els efectius de la Policia Local s’activaran durant aquests cinc dies. Actualment, la plantilla compta amb 77 agents que cobriran les 24 hores del dia treballant en tres torns.

Els equips de comunicació i de protocol de l’Ajuntament de Vilafranca també treballen els dies de festa major. 4 persones de comunicació s’organitzen per cobrir els actes institucionals i informar-ne a través dels diferents canals, alhora que s’ocupen de situar i acompanyar els mitjans que s’acrediten per seguir algun acte de la més típica, especialment les diades castelleres. Per altra banda, i tenint en compte la quantitat d’autoritats i convidats del consistori que aquests pròxims dies visitaran l’Ajuntament, 4 persones de protocol treballaran per garantir que tinguin l’atenció que els pertoca.

La tronada marca l’inici de la festa major de Vilafranca, però per a la cap de colla dels Xicots, Tamara González, és també un moment de reflexió i connexió amb ella mateixa, abans d’encetar els dies més intensos de l’any. “Durant aquests minuts, ningú et mira, ningú espera ordres, i recordes les persones que ja no hi són, com l’Ariadna o el Lluís Barrera”, expressa González.

Un cop acaba la tronada, comença una feina ingent per transmetre pau, tranquil·litat i positivisme a les més de 150 camises vermelles que alcen castells durant la més típica. Aquesta festa major, la cap de colla espera arrossegar uns 170 castellers, una xifra que, per la dimensió de la festa, no es torna a repetir al llarg de la temporada. “Moltes persones que han passat per la colla i que, per un motiu o altre, ara no hi són, aquell dia treuen la camisa de l’armari i venen a donar un cop de mà”, explica.

A més, aquest 2025 és un any especial per als Xicots de Vilafranca. En primer lloc, perquè Cal Noi Noi celebra el 25è aniversari. I, segonament, perquè la festa major arriba carregada d’efemèrides per als vermells: el 29 d’agost farà deu anys que els Xicots van carregar el seu primer 3 de 9, i el 31 d’agost es complirà una dècada del primer pilar de 6 descarregat de la història de la colla.

Els Xicots volen tornar a mostrar la seva millor versió per la festa major, una cita que la tècnica fa mesos que planifica meticulosament. Però més enllà dels objectius castellers –que passen per atacar la clàssica de vuit–, els Xicots es proposen viure la més típica activament, des d’un vessant lúdic i social. “Quan fem castells traiem el nostre orgull i quan acaba la diada, seiem amb els nostres i compartim moments junts”, explica González.

Aquest divendres a dos quarts de nou del vespre gairebé dos-cents músics i cantaires esperaran pacientment darrere de l’absis de la basílica de Santa Maria que acabi la Novena per pujar a l’altar i interpretar els goigs a sant Fèlix, una operació que repetiran cada dia fins al 30.

Enguany formen part de l’orquestra un total de 75 músics provinents sobretot de l’Escola Municipal de Música, però també d’altres centres de la comarca. Pel que fa al cor dels goigs, l’integren 120 cantaires, homes i dones de diferents edats, la majoria amb experiència d’anys anteriors, però també de nous com la dotzena que aquesta festa major s’estrenen. Tots, músics i cantaires, van respondre a la convocatòria oberta que cada any fa el Servei de Cultura de l’Ajuntament. I tots han assistit als assajos que des de principis de juliol s’han fet a l’Auditori de l’Escola Municipal de Música.

Perquè tot aquest engranatge de gent, veus i instruments soni com ho fa, hi ha un equip de coordinació dels goigs format per sis persones que hi treballa i ho vetlla (Xell Montserrat, Carmina Font, Llorenç Carbó, tots tres músics, i Àngel Hom, Lídia Romeu i Laura Ràfols, del Servei de Cultura de l’Ajuntament de Vilafranca). Xell Montserrat és, a més de membre d’aqueta coordinadora, directora del cor i organista participant en les Llibertats d’Orgue que s’interpreten just acabats els goigs. Montserrat fa també les audicions dels nous cantaires i s’encarrega de fer-los l’acompanyament que convingui a cadascun. “Per mi el més bonic dels goigs és, justament, la diversitat de cantaires que formen al cor. És un grup totalment heterogeni que hi posa tota la il·lusió del món. Hi ha gent que forma part de corals, altres d’aficionats però que no han cantat abans en públic, hi ha qui no ha cantat mai, altres de més joves que s’hi animen, hi ha qui ve sol, altres en grup… Som un gran equip format per gent molt diversa, però en el qual tothom dona el millor de si mateix i ajuda els altres”, ressalta Xell Montserrat.

El mes de juliol es fan els assajos de l’orquestra. En total se’n fan dotze, primer de parcials i posteriorment en conjunt. Pel que fa al cor, al juliol es fan les audicions als nous cantaires per poder-los col·locar a la veu que pertoqui, mentre que el gruix d’assajos es concentren a l’agost. A banda de diverses proves amb els nous cantaires, es fan dos assajos de tenors i baixos i dos de sopranos i contralts fins a unir totes les veus, i sumar-hi, el dia 20 d’agost, l’assaig amb l’orquestra i arribar al dia 21 amb l’assaig general a la basílica.

La direcció de l’orquestra i el cor dels goigs els dies de Novena enguany es repartirà entre Carles Sanz, Judit Camprubí i Xell Montserrat. Val a dir que, malgrat que l’orquestra dels Goigs la formen 75 músics, no tots actuen el mateix dia, donat que no hi cabrien. Així, s’organitzen per dies de manera que l’orquestra quedi completa i puguin tocar-hi tots.

Sis organistes
Pel que fa a les Llibertats d’Orgue, qui les coordina és l’Associació d’Orgues de Vilafranca i enguany hi prendran part dies de les organistes que habitualment el toquen per les litúrgies (Xell Montserrat, Montse Esteve), a més de Jonatan Carbó, Berenguer Montserrat, Pep Ribas i Miquel Leiva. Ells s’encarregaran d’interpretar, en acabar els goigs, les melodies d’algun ball i element del seguici popular.

L’altra cara de la moneda de les cercaviles i processons de la festa major de Vilafranca és les lesions. Tres dies de ball intens, salts, repics, corredisses i entusiasme col·lectiu que sovint es tradueixen en contractures, cops, esquinços i tendinopaties. Tot això, enmig d’un esclat de cultura popular que es viu amb entusiasme, però que, físicament passa factura. I si bé tothom té alguna anècdota per explicar, hi ha balls que any rere any s’enduen la palma en el peculiar “rànquing dels més tocats”. Segons el “tullímetre” que Cal Fregues porta amb humor, però també amb rigor, els Pastorets, les Gitanes i el Drac lideren habitualment el podi dels més castigats.

Des de fa nou anys, existeix la Frega major, un servei de fisioteràpia gratuït destinat exclusivament als balladors i balladores de la festa major. Aquest servei s’ha consolidat com una eina indispensable per garantir que els participants puguin continuar donant el millor de si mateixos durant els tres dies de festa.

El servei es realitza a Cal Figarot els dies 29 (a la tarda), 30 (matí i tarda) i 31 (matí i tarda) d’agost, i compta amb la participació d’un equip format per una quinzena de fisioterapeutes. Durant aquests dies, entre 150 i 200 balladors passen per aquest espai, buscant una empenta final per aguantar fins al darrer toc de gralla.

Segons explica el fisioterapeuta Joan Massanell, l’espai s’ha convertit en molt més que una consulta. “Es comparteix una estona de cura enmig del ritme frenètic de la festa”, apunta. “La resposta dels balladors sempre és d’agraïment i molts ho consideren ja una part indispensable de l’experiència”, afegeix.